Caramels reials

Mai hauria imaginat que una cavalcada de Reis pogués arribar a generar tanta polèmica entre adults a les xarxes. Sembla ser (jo no hi vaig ser) que a Sant Julià de Lòria no hi va haver llançament de caramels, el sistema de repartir-ne en punts concrets no va acabar de funcionar i a més, els altaveus de les carrosses van fallar. Vaja, que tots els astres es van alinear perquè un dels dies de l’any més esperats per als infants no fos del tot ideal. La ira desbocada contra els responsables comunals em va aclaparar. I és clar, la comparació fàcil era la cavalcada d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, on es van repartir 10 tones de caramels. A la capital sí que hi vaig ser, i un any més (deixant de banda els dos de pandèmia) vaig viure en primera persona la pluja de dolços. Al meu voltant gent amb bosses i paraigües del revés intentaven arreplegar-ne tants com podien. Com si els caramels fossin autèntics tresors i no n’haguessin de disposar més en tot l’any. I al mateix temps, al voltant dels nostres peus, desenes de caramels que ningú recollia i que van acabar trepitjats i fets miques. L’endemà, quan vaig sortir al carrer, les soles de les sabates se m’enganxaven a terra a causa de les restes de les llaminadures. I em pregunto: és més correcte llançar 10 tones de caramels de les quals no sé quantes queden triturades a terra sense que ningú les aprofiti que no pas intentar fer arribar una bossa a cada infant? No ho tinc clar, potser es pot trobar un punt intermedi entre un extrem i l’altre i segurament es poden exigir millores en l’organització de la cavalcada laurediana. Això no ho nega ningú. Però tampoc em sembla lògic llençar els diners en caramels perquè acabin trepitjats i escombrats.