Cargols, Hollywood i Andorra

Ja sé que el títol d’aquesta columna pot semblar surrealista, però després de llegir-lo ja veureu que tot lliga. Si parlem de caragols és inevitable pensar en el celebèrrim restaurant barceloní Los Caracoles, amb 187 anys d’història, el segon més antic de Barcelona després de Can Culleretes. Avui, amb una medalla de l’Orde del Mèrit Turístic a l’esquena, la cinquena generació de la família Bofarull continua regentant aquest emblemàtic restaurant que l’any 1835 va obrir les portes en la confluència dels carrers Escudellers i Nou de Sant Francesc, al cor del barri Gòtic.
Els 40, 50 i 60 del segle XX van ser anys daurats pel restaurant gràcies als germans Ramon i Antoni Bofarull, que es van repartir els fogons i de les relacions públiques. L’Antoni, el protagonista d’avui, era productor cinematogràfic (Hay un camino a la derecha, amb Paco Rabal i Julieta Martínez, Los ases buscan la paz, amb Kubala, Embrujo, amb Lola Flores i Manolo Caracol) i gràcies a això va aconseguir que el restaurant familiar acollís part de l’star system de Hollywood com ara Ava Gardner, Charlton Heston, Errol Flynn, John Wayne, Robert de Niro, Alain Delon... Però també personalitats rellevants com Bing Crosby, Jimmy Carter, Giorgio Armani, Joan Miró, Salvador Dalí, Pablo Picasso...
L’Antoni era tot un personatge! Vivia a la Bonanova i baixava cada dia fins al mercat de la Boqueria amb una calessa tirada pel cavall Regalat, obsequi del seu amic Álvaro Domecq. Fins aquí ja veieu la relació entre els cargols i Hollywood, però que pinta Andorra en tot això? Doncs hem de retrocedir en el temps fins a finals dels 50 i més concretament a l’escaldenca avinguda Carlemany, 45, casa dels meus padrins, Victorià Segalàs i Teresina Orona. Hi anava sempre l’Antoni quan pujava al nostre país. La meva mare recorda quan arribava ben vestit  i pentinat portant en un cistell llagostes vives com a regal per la padrina. Ell mateix els cuinava a l’americana a la cuina de casa, una de les primeres elèctriques alemanyes que van arribar al nostre país, amb tres fogons i un forn.
Els xiscles de les llagostes encara persegueixen la mare que, tot sigui dit, no es perdia aquesta deliciosa menja tan exquisidament cuinada per l’excèntric Bofarull i compartida a taula amb la seva germana, Núria Segalàs, i el seu marit, Daniel Coll, un dels primers jugadors del FC Andorra, que aportava als àpats les nostres truites autòctones, pescades per ell mateix i que maridaven perfectament amb les llagostes barcelonines.
D’aquestes visites en recorda moltes la mare, igual que haver passejat a la calessa del senyor Bofarull a Barcelona i haver tastat delícies al seu emblemàtic restaurant, on es barrejaven els caragols al plat, Hollywood a les parets i Andorra en el record, un record tan llunyà com entranyable que, ben segur, la mare continuarà recordant amb aquella flaire d’antuvi. Perquè el record, com deia Georges Sand, és el perfum de l’ànima.