El passat 20 de juny se celebrà la tercera trobada de voluntaris, col·laboradors, socis i simpatitzants de Càritas Andorrana, al Col·legi Mare Janer. Ens reunirem més d'un centenar de persones. Va ser un dia molt emotiu, de convivència i trobada de final de curs. Després d'aquesta jornada, avui m'agradaria parlar-vos de Càritas, entitat social i caritativa de l'Església; i especialment comentaré la feina del voluntariat.
Càritas és l'ens de l'Església catòlica que té com a objectiu ajudar i acompanyar les persones més desafavorides i fomentar el respecte pels altres. És present a més de dos-cents països. La història de Càritas Andorrana, federació de Càritas parroquials del Principat, es remunta a l'any 1979, quan fou erigida canònicament pel bisbe Joan Martí Alanis. El seu  lema és Ajuda'ns a ajudar.
La paraula Càritas prové del llatí caritas, -atis, que significa amor, afecte, veneració. El nom Caritat es va popularitzar especialment a l'Edat Mitjana, quan es van fundar nombroses ordes religiosos dedicats a l'atenció dels més necessitats, però va ser el papa Pius XII qui va voler que el servei de la caritat s’anomenés així.
Càritas no és una ONG, és l'Església en acció. L'amor a Déu és el fonament de la identitat i el servei de Càritas, entès com a veritable acte d'estimació, defensant la dignitat de les persones i promovent la justícia social.
A la trobada de final de curs, el bisbe Josep Lluís Serrano Pentinat ens parlà de la importància de la vocació de Càritas que no és de beneficència, sinó d'acompanyament. No és mirar des de dalt, sinó agafar la mà i ser al costat de les persones que ens necessiten. És sortir del “nostre centre” per anar a “la perifèria”; per buscar Crist en el proïsme. És amor que es mou, que actua, que sosté, que surt de si mateix per ajudar els altres. Serrano també ens explicà que la primera voluntària va ser Maria, la Mare de Déu. 
Càritas opera gràcies a la tasca de treballadors, voluntaris i donants. M'agradaria ressaltar la feina dels voluntaris. Sense ells, no es podria executar l'extensa tasca social que realitza. Ells són fonamentals i sovint imprescindibles per poder desenvolupar la seva missió. Càritas Andorrana compta actualment amb cent quaranta-cinc voluntaris que col·laboren en diferents àmbits, com el rober, la botiga solidària, l'acompanyament de persones grans a residències o domicilis, i activitats de creixement i socialització al centre penitenciari de la Comella. En aquesta trobada vam escoltar el testimoniatge personal de tres voluntaris, una dona i dos homes, de diferents edats i perfils.
El primer fou el d'una voluntària del rober de Càritas, seguidament del d’un de la recollida de joguines i finalment, escoltàrem un jove que fa acompanyament a la gent gran. Tots tres manifestaren que és molt més el que reben que el que donen. Van ser molt emotius i explicats des del cor.
Càritas exerceix una àmplia i molt diversificada acció social. Accions destinades a la integració social de les persones afectades per la pobresa i l'exclusió; l'atenció primària amb assessorament, informació i assistència a persones en situació vulnerable; suport psicològic i assessorament jurídic a persones i famílies en dificultat; voluntariat amb acompanyament de gent gran i/o malalts; activitat “aula audiovisual” al centre penitenciari de la Comella; acolliment de transeünts; projecte “rober”: recollida, reutilització i distribució de roba per a persones amb necessitats; cooperació internacional; projecte alimentació “jo com tu” i reforç escolar entre d'altres….
Sant Pau assevera: “Caritas nunquam excidit” ("La caritat, l'amor, mai no s’acaba” (1 Cor 13).