Càrrecs, calerons, sous i col·locacions
La profusió desproporcionada de candidatures, la intensitat i desproporció de propostes de futur, incertes o arriscades, presumiblement, ens va atabalar i descol·locar durant la campanya de les eleccions comunals, fa un parell de mesos.
Habitualment, és de costum que després de la constitució de les corporacions es guardi uns 100 dies d’assualament i repòs, concedint a les noves autoritats i als màxims representants un temps prudencial d’agençament i d’organització interna. Però enguany hi ha hagut precipitació i aferrissament inèdits, envers o contra un nou Comú, especialment en la contractació de càrrecs de confiança i de personal de relació especial. Una mica curiós...
Dia sí i l’endemà també, algun mitjà de premsa hi ha anat sucant pa i furgant la nafra. En aquesta mateixa qüestió, ben poc han escrit o informat del que succeïa en els altres sis comuns. Doncs, sí, sí; canya a la Gili, sense contemplacions ni mesura.
En contraposició, imaginant que a la ciutadania també li pot interessar conèixer amb cert detall el que s’esdevenia en altres indrets, ens hem escarrassat a descocar les designacions hagudes al “Comú de la capital”, i us en farem cinc cèntims. C’est le cas de le dire!
Doncs, anem per feina!
A proposta de la Cònsol, el Comú ha contractat dos persones com a càrrecs de confiança i sis de personal de relació especial. El secretari general i l’interventor; un responsable de Comunicació –disfressat amb l’apel·latiu de “Cap de gabinet”–, una assessora de Comunicació –“depenent del cap de gabinet”–, un “professor honorífic” de l’Institut de Música, un coordinador de Tràmits, Tributs i Deutors i un director de la Temporada de Música i Dansa; també un Coordinador de Mobilitat. En la publicació oficial d’aquestes contractacions s’hi especifica el muntant retributiu d’alguns d’ells. Per a d’altres, s’ha de calcular en base a la consulta de l’Ordinació 17-12-2014 de modificació de la taula salarial, i, per al darrer, no hem aconseguit trobar-ne cap referència enlloc. Com que seria molt voluminós, i alhora carregós, ens hem limitat a fer un capmàs global, prenent en el càlcul l’estimació de la banda més baixa, per no passar-nos de frenada. Així, un cop efectuat el procés numèric de les multiplicacions corresponents a tretze pagues anuals, arrodoniments a la baixa i mesura de precisió dels grups, nivells i percentatges de qualificació, hem arribat a la suma final de 404.200 euros, corresponent al total dels salaris que pertoquen als càrrecs, sense tenir en compte el Complement de Responsabilitat (CRA) que cobren les dues directores nomenades –de Recursos Humans i Finances–, el que correspon al responsable de Protocol i els salaris del fotògraf oficial (catalogat com a tècnic de comunicació) i d’un tècnic autèntic. Aquesta partida ascendeix a 71.500 euros, un quantitat que, sumada a l’import de l’anterior còmput, produeix un total general de 475.700 euros per a l’exercici 2020. Un conjunt ben rodonet! Una mica enrevessat, tot això, eh!
Però totes i tots ells triats i nomenats a dit, tal com li agrada tant dir-ho i repetir-ho a la “cònsol de la capital”.
En tot cas, aquell petit enrenou periodístic que va despertar tanta atenció, potser malsana o interessada, es pot confrontar, ara mateix, amb la realitat existent al Comú més veí i proper. Efectivament, la cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany va ser pressionada, fins al punt que va arribar a detallar públicament el muntant dels salaris de cadascun dels sis càrrecs de confiança que havia contrac-tat. Feliç i real transparència.
La comparació pot ser enriquidora i exemplar; permetrà als ciutadans de fer-ne una valoració acurada i als mitjans més primmirats i crítics d’avaluar la seva actuació, parcial i discriminatòria, entre magnituds diferencials remarcables i apreciables, a primer cop d’ull. De la contenció a la sumptuositat; ne vous en déplaise. Escaldes: 268.000 euros. Andorra la Vella: 404.000. Ras i curt.
Viure per veure!
I sense més notícies ni successos a comentar per avui, tanquem aquesta nostra crònica domèstica.
Catacric-catacrac, aquests comptes s’han acabat!