Carregar-se Andorra per un titular

Després de més de  500 dies remenant les tripes de BPA sense trobar la suposada estructura de blanqueig de diners criminals i en vista que les accions judicials contra les nostres autoritats s’acumulen, Toni Martí necessita desesperadament un titular de premsa per encarar la rentrée vacacional.
L’única carta que els quedaria per jugar a les nostres autoritats seria la posada en escena d’un macrojudici per processar 30 o 40 gestors i membres del comitè de prevenció de blanqueig de BPA, per aconseguir el titular “35 gestores de BPA procesados por blanqueo de capitales”.
Però després de mesos de declaracions i altres instruccions, tot indicaria que sols quedarien dos arguments per imputar i processar empleats de BPA. 
El primer argument seria el d’una versió preliminar d’un informe jurídic del bufet espanyol Molins & Silva sobre suposats riscos penals als quals hauria de fer front BPA si adquiria Banco de Madrid, atès que la legislació andorrana i l’espanyola eren força diferents sobre la consideració penal de les operacions d’elusió fiscal.
El segon argument seria la consideració penal a Andorra de les operacions de compensació suposadament fetes per empleats de BPA amb els seus clients, quan dos clients tenien compte a Andorra i un volia disposar de diners en negre a Espanya i l’altre client tenia diners negres a Espanya. Diners negres, entesos com s’entenien els diners negres abans, és a dir, diners no declarats a Hisenda. Unes operacions molt conegudes i practicades durant anys a Andorra.  
Aquests dos arguments no s’aguantarien. Anem a pams: 
En primer lloc, si una persona presenta un informe jurídic davant d’un tribunal de justícia, el primer que el jutge fa és convocar l’autor de l’informe perquè es ratifiqui en el seu contingut. El jutge l’avisa de les seves responsabilitats penals i patrimonials en cas de no dir la veritat. Evidentment, si les nostres autoritats volen utilitzar el suposat document del bufet espanyol Molins & Silva, l’autor del text o el representant del bufet s’haurà de personar davant de l’autoritat judicial i ratificar-se, o no, en el seu contingut i respondre a les preguntes de l’autoritat judicial i dels advocats de les parts. Per tant, val més que estiguin segurs de la validesa del document i del seu contingut abans de fer titulars que perjudiquin el bon nom d’Andorra.
En segon lloc, les operacions de compensació no estarien prohibides a Andorra durant el període de temps previ a la intervenció de BPA. S’ha argumentat que el comunicat 163/05 de 
l’INAF, en l’apartat vuitè, prohibiria aquestes operacions. Però en aquest apartat vuitè es prohibeix concretament captar activament fons en efectiu a l’estranger. Específicament es prohibeix als bancs andorrans organitzar, realitzar o prestar assistència activa directament o indirectament en el transport de diner efectiu de clients des de l’estranger vers Andorra. És evident que les operacions de compensació no entrarien dins d’aquest grup d’activitats perquè en una compensació no es capten clients, perquè els clients ja existeixen, ni es capten fons en efectiu atès que es compensen i el resultat net de l’operació per al banc és de zero euros captats. 
També és evident que la forma no s’ha de confondre amb el fons. Una operació de compensació es podria fer amb diners provinents del crim organitzat o del terrorisme i en aquest cas sí que seríem davant d’una activitat criminal. Però no per fer operacions de compensació, sinó per fer-les amb diner criminal. Per ser davant d’una estructura de blanqueig de diner criminal, segons el mateix FMI, el primer que cal és que hi hagi diner provinent d’activitats criminals. Si les operacions es van fer amb diner d’evasió o elusió fiscal, en aquella època, a Andorra, no existia el concepte de delicte fiscal. Per tant, a Andorra aquesta activitat no seria blanqueig criminal.
De fet, si finalment la nostra fiscalia i les nostres autoritats judicials consideressin que aquestes operacions de compensació s’han d’interpretar com una activitat delictiva de blanqueig, sisplau que ho facin públic. En el moment que ho facin públic, tots tindrem l’obligació de denunciar les operacions de compensació de les quals tinguem coneixement ja que es tractaria d’un delicte greu. En especial, em comprometo públicament a portar el dossier complet d’una xarxa de compensacions que hauria fet una financera andorrana conjuntament amb un banc andorrà i un banc espanyol i que consta detalladament explicada en un informe pericial encarregat per una autoritat judicial andorrana i que, de moment, dormiria en certs calaixos. Amb aquest compromís simplement vull il·lustrar el fet que si, per aconseguir un maleït titular, les nostres autoritats estiren tant la corda que volen fer dir als comunicats de l’INAF allò que en el seu moment ningú va interpretar que deien, estaran criminalitzant molta gent.
Les nostres autoritats haurien d’haver après que els titulars que criminalitzen BPA els estem pagant molt cars. Per exemple, aquell titular que van treure l’endemà que els accionistes principals de BPA van publicar un llibre amb part de la documentació que les nostres autoritats no volien fer pública. Em refereixo al titular del 8 i 9 de març del 2016 que deia: “BPA té 923 clients sospitosos de blanqueig.” Per contrarestar la notícia del llibre dels accionistes principals de BPA, les nostres autoritats van exagerar els fets per aconseguir titulars. Els 923 clients de BPA eren simplement clients amb un perfil de risc considerat alt pel fet ser persones amb càrrecs públics, o ser un notari, o ser un advocat, o tenir un negoci que mou molts diners en efectiu, sense que això impliqués que fossin blanquejadors, ni tan sols sospitosos de blanqueig. Però aquest titular va donar la volta al món financer i a partir d’aquell moment els departaments de compliance de custodis i corresponsals de BPA es van veure obligats a tancar els moviments amb BPA. Un fet que Vall Banc està pagant car en aquests moments perquè ningú del sector es refia de l’informe de PwC i tenim custodis i corresponsals molt importants, com una entitat de crèdit suïssa que no obre l’accés de Vall Banc a les accions custodiades. Un fet que explicaria, per exemple, que els clients de Vall Banc segueixin amb el corralito sobre la renda variable.
Però, sobretot, les nostres autoritats haurien d’explicar com pensen interpretar els moviments que bancs andorrans puguin fer per moure els diners fiscalment negres que tenen clients, per exemple d’Espanya, a Andorra. El total consolidat de recursos gestionats per la banca andorrana és d’uns 45.000 milions, dels quals entre 25.000 i 30.000 milions estarien gestionats en comptes d’Andorra. Segons la Hisenda espanyola, els comptes declarats que els espanyols tenen a Andorra serien de tan sols 3.781 milions. Es podria deduir que hi hauria uns quants milions que ja haurien sortit d’Andorra vers filials estrangeres i uns quants milers de milions que haurien de sortir d’Andorra en els propers mesos, abans que sigui efectiu l’intercanvi automàtic de dades. Si els bancs andorrans han establert o estableixen un sistema per portar part d’aquests diners a filials o entitats en territoris que no facin intercanvi automàtic, ¿la nostra Fiscalia i autoritats judicials i administratives també ho consideraran estructures de blanqueig de diner negre?
De la mateixa manera que hi ha empreses massa grans per caure, hi ha errors massa grossos per girar. L’actuació de les nostres autoritats va ser desproporcionada i equivocada des del primer dia i els errors no han fet més que acumular-se fins a tenir un monstre que no gira. Si ningú atura aquest disbarat, s’emportarà tot el que tingui al davant, fins i tot el sistema financer andorrà.