El passat mes de novembre alguns mitjans es van fer ressò d’un fet que ja havia ocorregut més d’un cop: algú s’instal·la en un espai públic, treu un instrument musical, comença a tocar, apareixen els serveis d’ordre, el/la conviden a aturar la seva activitat i li donen un argument irrebatible del tipus: “A Andorra no es pot fer música al carrer.” I fa ben pocs dies, vaig tornar a sentir un locutor de ràdio dient “...com que aquí a Andorra no es pot tocar el violí al carrer...”.

Evidentment tot això ha ocorregut en contexts específics i aquí n’he fet un resum molt temerari, però a mi em planteja una pregunta: ¿on carai hi diu que no es pugui fer una activitat artística al carrer? ¿Algú ho sap?

Ja s’ha comentat que estaria bé regular-ho, habilitar indrets, establir torns, etc. Però abans de regular res, ¿què diu la normativa vigent?

Per curiositat i per inquietud personal he dedicat una estona a deambular pels interessants racons del BOPA, on hauria d’haver-hi la resposta a la meva pregunta. He fet intents amb paraules clau ben diferents: música, espectacle, artista, art, via pública, carrer, pau pública, soroll, tranquil·litat, mendicitat, etc. El BOPA et porta per diversos reglaments, ordinacions, decrets dels veguers i fins al Codi Penal. Tot molt instructiu però de menció explícita al fet que no es pot portar l’art al carrer no n’hi he sabut trobar cap!

És cert que s’hi diu que no es pot atemptar contra la pau pública (mai ha estat la intenció, ¿no?). Tampoc es pot fer venda ambulant sense autorització. No es pot ocupar la via pública sense disposar d’una autorització preceptiva (però els supòsits, tot i variats, no mencionen les activitats artístiques) i no es pot fer música en viu a les terrasses dels bars o restaurants si el Comú no ho autoritza.

Llavors, si algú apareix amb la seva guitarra (o violí o banjo o gaita), s’asseu en un banc d’una plaça i comença a tocar sense demanar res a canvi o sense vendre res, ¿quina norma està incomplint? ¿Està en infracció?

No sóc jurista i, per tant, hi ha moltes possibilitats que estigui fent una anàlisi massa simple. Si algú coneix a fons la qüestió seria interessant tenir informació precisa i saber del cert si l’art, de forma espontània, té cabuda al carrer, a canvi de res...

L’objectiu d’aquesta curta opinió és qüestionar el fet de que assumim coses sense fer les preguntes adequades, sense ser crítics ni rigorosos, sense començar pel principi. És trist que ho patim quan potser no caldria, però més trist és que algú ho apliqui si resulta que no cal.