Carta a la comissió de festes de la Massana

Benvolguts comissionats, arran dels darrers esdeveniments entorn de la celebració del Roser de la Massana d’enguany, em veig en l’obligació d’escriure aquestes línies. Unes paraules de suport i respecte com a mostra del més sincer agraïment.
Com ja sabeu, jo mateix he estat part integrant d’aquesta comissió un bon grapat d’anys, sé perfectament la feina i el sacrifici que comporta l’organització d’una festivitat de la magnitud que ha assolit el nostre Roser els darrers anys. Potser la gent només veu la feina que es realitza durant els dies que dura la festa, però no. Un Roser implica setmanes, inclús mesos d’intensa activitat per arribar a enllestir tot el programa i tot el que això comporta: converses amb el Comú per quadrar pressupostos i coordinar-se amb els departaments de Cultura, Circulació i Via Pública per preparar la logística i tots els escenaris on es duran a terme les activitats programades, cercar i contractar els diversos espectacles proposats, proveir-se dels àpats i begudes que se serviran, la feixuga tasca d’anar comerç per comerç per incloure la publicitat a la revista del Roser, per obtenir algun ingrés extra per invertir a la festa, organitzar tots els comissionats per distribuir-ne les tasques que cadascun durà a terme i un llarguíssim etcètera...   
Sovint es carrega contra les comissions per qüestions que solen escapar de les seves competències, i personalment, ho trobo del tot injust. Una comissió no és una autoritat policial, no té competències en ordre públic, tan sols és un grup de joves que de manera totalment altruista, inverteix bona part del seu temps en pro de la seva parròquia. Els botellons, el soroll i l’incivisme no són culpa de la comissió de festes, ells tan sols pretenen oferir al poble una bona festivitat, amb actes per a tots els públics i sí, també concerts i música a les nits. Sempre ha estat així, i fins fa no massa anys, això no suposava massa més problemes que la lleugera molèstia dels veïns més propers a la festa per la música durant aquells dos-tres dies. Abans enteníem la festa com una quedada entre amics per anar a fer uns balls i unes copes a la plaça del poble, cert, moltes vegades aquestes copes derivaven en d’altres i així successivament fins a acabar més molls del que potser caldria. Però la festa seguia a la plaça, i no sortia d’allà fins a l’hora d’anar al llit. Ara la gràcia és quedar carregats de bosses plenes d’alcohol barat en carrerons aliens a la festa per beure com si no hi hagués un demà amb el pertinent escampat de brossa i brutícia. Fet que, com molts, no entendré mai, però d’altra banda, tampoc se m’acudiria mai vincular-ho amb la feina realitzada per una comissió, i sé que la majoria comparteixen aquesta opinió.
Com ja va succeir l’any passat, la pandèmia ha colpejat de nou el nostre Roser, i aquest any fins i tot amb més intensitat, ja que el 2020, quan just sortíem d’aquell fatídic confinament, no sabíem massa bé què havia passat i cap  on havíem d’anar, però en un acte de gran responsabilitat, la comissió de festes de la Massana va organitzar un Roser ajustat a les mesures vigents i el resultat va ser excel·lent. La gent va respondre perfectament a les directrius marcades i aquí va acabar tot. Per contra, enguany ens trobem en una tessitura ben diferent, durant els mesos de planificació, la tendència de la pandèmia anava a la baixa, tot apuntava a certa normalització que ens permetria passar unes festes més tranquil·les, però de cop i volta, en pocs dies, la gent s’ha relaxat i tot s’ha torçat. Això no ha acabat i cal actuar amb seny. Arran de les malaurades imatges del passat Roser d’Ordino (aprofito per felicitar-ne tant a la seva comissió com al mateix Comú per la celeritat mostrada en aturar la festa a temps) i també, val a dir, les viscudes a Soldeu, vam decidir reformular el nostre Roser, suprimint els concerts nocturns per evitar aquest efecte crida que hauria dificultat, i molt, la tasca de la comissió i la seguretat de tota la festa.
Una dura decisió que particularment lamento profundament, perquè sempre he confiat plenament en els nostres comissionats i sé que haurien dut a terme un magnífic treball, fent especial atenció a les mesures establertes per Salut. Entenc i comparteixo la vostra frustració i aquesta sensació d’impotència per no poder du a terme una festa que havíeu preparat amb tanta il·lusió i dedicació, teníeu el ple convenciment que tot aniria bé, jo també. Però com he dit abans, hi ha certs aspectes que escapen de les competències d’una comissió, i hauria lamentat encara més haver-vos exposat a una situació que, sense poder-hi fer res més, s’hauria pogut escapar de les mans. Perquè, per als més crítics i desconeixedors, hauríeu quedat com els “causants de”, aquells que ho van “permetre”, i em vaig veure amb l’obligació d’evitar-ho com fos. Ara, encara heu anat un pas més enllà i veient les noves mesures decretades per Govern i el transcurs d’aquesta maleïda corba ascendent, heu decidit suspendre tots aquells actes que poguessin acabar en aglomeracions no desitjades, una decisió igual de feixuga, però lloable, que us honora com a comissió i com a jovent de la Massana, perquè heu prioritzat la salut de tots abans que l’esbarjo d’uns quants. 
Maduresa, responsabilitat i sentit comú. Això representa la nostra comissió, i per tot això, només em resta dir-vos, en nom de tot el Comú de la Massana: gràcies de tot cor. Comptem plenament amb vosaltres per seguir mantenint aquestes preuades festivitats, esperem que en les pròximes edicions ens puguem retrobar i tot plegat hagi quedat com una llunyana anècdota.