Carta oberta a la senyora Marsol

Tantes persones van pensar que canviarien les coses a la parròquia, i tot continua igual. Carrers bruts, escombraries per terra... Ha fet perdre l’encant del carrer del Puial amb la seva pedra, i ara la gent rellisca i cau. Penso que no cal indicar el nom de nucli antic, “diners llençats” o camuflats. Malbaratar els nostres diners. Així com el telefèric del pic de Carroi, obra faraònica.

Els carrers de Príncep Belloch, baixada del Molí, Prada Motxilla i Roureda de Sansa són carrers que fan vergonya. Són un caos: escombraries per terra, cagades de gos i pipis.
Jo mateixa vaig caure una vegada davant de l’edifici d’RTVA per culpa d’unes rajoles trencades. Em van aconsellar que elevés una queixa al Comú, i des del Comú em van demanar que presentés la factura del calçat i de la polsera que se’m van trencar amb la caiguda. Però res de res. Encara espero la resposta. Quina casualitat, però, que al cap de dos dies ja havien canviat les rajoles del lloc de la caiguda. Cal mirar més per les persones que es desplacen a peu pel poble.

El 28 de gener del 2019 vaig tornar a caure, aquesta vegada a causa del gel, al carrer Prada Motxilla. Just a l’altura del parquímetre. Em vaig trencar el sacre, el coxis, S1, L4 i L5. És vergonyós. Em van tornar a suggerir que fes la corresponent queixa, però aquesta vegada ja no la vaig fer. No serveix de res. Ho torno a dir: és vergonyós. I no culpo els treballadors del Comú, sinó els caps de servei. 

En l’última nevada, la de la setmana passada, molts cotxes suposo que no anaven preparats. El cas és que no podien remuntar la Baixada del Molí i cap a les 7 del matí els urbans els obligaven a desviar-se per Prada Motxilla, que també estava sense netejar. Per acabar, també li vull dir que el bus comunal no és com abans. Passen quan volen o no et recullen, al·legant que van plens quan no és cert. Estem cansats de tantes promeses, i al final, res.