Carta a Ses Majestats de l'Orient

Fa temps que no feia la carta als Reis, però he pensat que podria aprofitar aquest espai per fer-ne una, encara que sigui una mica improvisada i potser així les paraules no se les emporti tant el vent i arribin més lluny i alguna de les coses demanades les escoltem aquells que hi podem fer alguna cosa i es puguin realitzar. Benvolguts Reis de l’Orient, us voldria demanar per a aquest 2019 una mica més d’humanitat i respecte envers tothom. Que sapiguem descobrir en la diferència allò que ens fa únics i irrepetibles per així valorar les qualitats i les capacitats que tots tenim i les posem al servei dels altres. També voldria que fóssim capaços d’aprendre els uns dels altres, que no féssim de l’enveja i l’orgull els motius de la nostra superació. Us demano, a més, que siguem més capaços de donar que de rebre, que siguem una mica menys mercantilistes i més solidaris, però amb una solidaritat que realment vagi més enllà de donar del que ens sobra. Massa abstracte? No, no, i ara. Igualment, m’agradaria que el preu dels lloguers fos assequible per a les nostres butxaques i proporcionat a la renda que tinguem les persones que els volem llogar. Seguint en aquesta línia, demanaria que les promeses que ofereixen els bancs sobre els seus productes es corresponguessin amb la realitat. Una altra qüestió que voldria millorar és que les eternes queixes dels comerciants es traduïssin en una reconversió real del sector. Si la gent del país baixa a comprar a la Seu d’Urgell, com es pot atreure els visitants perquè vinguin a comprar a Andorra? Gràcies per la vostra acollida, Majestats, i espero que en la pròxima carta no us hagi de fer tantes peticions.