‘Cas BPA’: ¿rentat de diners o evasió fiscal? Escrit per: Lluís Ehrler

Tothom hauria de llegir unes quantes vegades la pàgina 525 del llibre La intervenció del grup BPA. L’última frase diu: “Els Cierco encara esperen poder formar part d’un procés transparent i constructiu que respecti tots els objectius reguladors legítims al mateix temps que faci justícia amb tots els afectats, incloent-hi tots els empleats i dipositants innocents de BPA.”

Em sembla plausible que la intervenció de BPA hagi sigut un cas de groupthink. Al moment tots, sota el xoc, semblaven pensar el mateix, sense veure cap altra solució. El president Kennedy i el seu entorn, després del fracassat intent de la invasió de Cuba, es preguntaven: “¿Com hem pogut ser tots tan es­túpids?”

Pot semblar una teoria de conspiració poc creïble, però no descartaria que els “amics” de Madrid i la queixa de perjudicats de Valora al FinCEN tinguin a veure que el FinCEN fes la NOF (Notice of Finding, nota d’investigació) el 6 de març del 2015 i la Notice of Proposed Rulemaking (nota de la resolució proposada), també el 6 de març del 2015. Per un cas semblant d’una entitat a Xipre hi havia una NOF el 15 de juliol del 2014, i la Notice of Proposed Rulemaking el 27 de novembre del 2015, setze mesos més tard. ¿Quan el dijous 7 de gener del 2015 els dos caps de Govern es varen veure a Ordino, hi havia una comunicació verbal, una carta amb títol “Això no és una carta” semblant a la nota verbal del consolat dels EUA a Barcelona del 26-8-2014? Continuant amb la teoria de conspiració: “Si jo fos cap de l’FBI o de Mossad, posaria alguns dels meus a la policia, als bombers, a protecció civil, a les ambulàncies d’un petit país.” Veient que la policia andorrana no necessitava el vehicle antidisturbis durant les restriccions de BPA el març del 2015, el juny/juliol del 2015 es podia arriscar el corralito grec. Clients no “sospitosos” que tenien 130.000 euros a BPA ja els han pogut treure (52 setmanes per 2.500 euros). Si ara els revisors de PricewaterhouseCoopers miren els comptes dels “sospitosos” tant enrere, l’any 1990, quan BPA es deia Banca Cassany (probablement participada per BNP: Banque Nationale de Paris), el motiu serà detectar evasió fiscal i no pas finançament de terrorisme.

La lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme és un pretext; la lluita contra l’evasió fiscal, l’objectiu. Els terroristes no necessiten milions. Amb un crèdit al consum en tenen prou. Uns quants ganivets i uns cursets per pilotar un avió en vol eren suficients per desfer les torres a Nova York. Els atemptats de Madrid i de París tenen a veure amb les relacions ambigües d’Espanya i de França amb el Marroc i Algèria. Amb el principi de la justícia “En cas de dubte, a favor de l’imputat”, sí que és bastant im­potent.

És impossible determinar que un invent financer és clarament un rentat de diners, un finançament del terrorisme. De fet, la justícia andorrana ha desbloquejat molts diners. Al Moneyval haurien de reconèixer la ineficàcia dels gestos. Unes mesures decidides mundials contra l’evasió fiscal, sovint en combinació amb la corrupció, de les grans multinacionals, canviarien les coses. D’altra banda, la remuneració dels alts càrrecs del sector financer en base a resultats a curt termini incita a prendre massa riscos a llarg termini, les conseqüències dels quals les arreglaran els successors.