A la parapública de l’apatia i l’antipatia envers els usuaris, últimament li han dispensat un tracte prou eficient i amable. I prefereix realitzar personalment la gestió que esdevindrà un altre cas CASS, l’enèsim ensopec amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Dimarts al matí l’atén, sol·lícit, un noi que li emplena el formulari. En un termini màxim de dos dies contestaran del departament de permisos, on envia per correu electrònic fotografies de les tres pàgines de l’imprès. En pocs minuts rep una resposta automàtica: “El (sic) respondrem al més aviat possible.”
Però el dimecres li notifiquen que agrairien que els adrecés la sol·licitud completa, les tres pàgines (no saben comptar?), signada (n’està), motiu i lloc del desplaçament (el noi no va omplir aquest apartat) i document d’identificació (primera notícia). Afegeix les dades i adjunta foto del passaport. Missatge automàtic immediat. Això no obstant, a la tarda l'informen que el format JPEG no els permet visualitzar la informació (doncs com l’han visualitzat?). Ha de cursar la instància en PDF o bé lliurar-la presencialment.
Com que no aconsegueix convertir els arxius per separat, ho fica tot dins d’un Word, genera el fitxer, fa la tramesa, rep la resposta automàtica i, no confiant que acceptin la conjunció, decideix dur la petició impresa l’endemà a fi d’assegurar-se que és vàlida. Té sort: hi ha cita prèvia disponible. I matineja, els clípols circulen puntuals, compareix i el despatxa una senyora molt servicial que escolta el seu relat i crida el noi d’abans-d’ahir. Analitzen la situació i el conviden a pujar: segur que la decisió ja està presa. Tanmateix, l’empleada de dalt ho desmenteix, li comunica que la diligència per correu anul·la l’entrega en paper i confirma que el procediment és correcte: la seva demanda ha estat finalment admesa a tràmit.
Al migdia i a mitjanit torna a rebre missatges automàtics d’acusament de recepció. I el divendres, res. Com que pleguen més aviat, tècnicament les 48 hores es compleixen el dilluns a les 9. Ell passa ànsia. Cancel·la les reserves del bus i del modest hotel davant del mar? Havia d’haver esgrimit raó de força major en comptes de benestar emocional? Les darreres respostes automàtiques significaran retard en el marge de reacció? I si marxa sense consentiment? I el dilluns matina, es presenta a les oficines, pregunta a recepció i una funcionària afluixa que la contestació no la donen per correu, que es treu en línia, la busca i troba que la súplica està pendent de resolució. La companya del costat diu que estant de baixa no pot suplicar trasllat, rectifica quan ell replica que precisament l’ha demanat per això, parla amb algú de dalt i l’assabenta que sí, que obtindrà contesta per correu avui. I si no arriba a temps? I si és negativa? Surt. Tres clípols. Entra a casa. Fa la maleta. A les 4 obté el permís. Dos clípols. I va d’un pèl que no perd el bus.