Les darreres setmanes, ens estem assabentant més de les mesures que descarta la CASS per garantir la viabilitat del model actual de pensions que de les que es volen aplicar. La parapública no és partidària, per exemple, d’incrementar fins als 72 anys l’edat de jubilació, però sí fins als 67, com ja s’està fent a altres països propers. Tampoc no es volen reduir un 30% les cotitzacions que han acumulat fins ara els afiliats, fet que suposaria una disminució en el mateix percentatge de la capacitat adquisitiva de les futures pensions. Són només dues mesures que es diu que no es volen aplicar, tot i que no tinc cap dubte que a més d’un li agradaria aplicar-les, encara que no s’atreveixin a dir-ho públicament perquè estaria mal vist. Si no, per què serveix aquest ja famós, i segurament molt ben pagat, informe que s’ha elaborat a instàncies de la CASS? Per enumerar accions que no convé fer? El que no es diu clarament, però, és com es pensa fer front al dèficit crònic de la seguretat social, malgrat que s’entrevegi que hi pot haver, a mig termini, una nova retallada en la cobertura d’alguns serveis i en els reembossaments, i això és com caçar mosques a canonades. Així doncs, estem com sempre i sembla que, a hores d’ara, a ningú li interessi gaire mullar-se davant del perill de sortir-ne escaldat. A uns, els polítics, perquè les eleccions generals estan al tombar de la cantonada, i als responsables de la CASS perquè està molt mal vist que els titllin de retalladors de drets adquirits. Això sí, el president de la CASS es va atrevir ahir a demanar que, d’una vegada per totes, s’apugin les cotitzacions, una de les poques mesures que poden tenir un veritable impacte.
