La CASS proposa i el Govern disposa. A la parapública l’honora que, aprofitant el projecte de pressupost per a l’any vinent, aposti per mesures concretes per ajudar a finançar la seguretat social. Es tractaria d’incrementar les cotitzacions, tenint en compte que estan encara lluny de la mitjana europea, i de posar una taxa al tabac, als combustibles i les begudes ensucrades com es fa a altres llocs que revertiria en la sanitat pública. O de fer pagar part d’algunes prestacions a aquells que gaudeixen de rendes elevades. Apunts tots ells, vull entendre, que són només exemples del que es podria aplicar per fer front al que alguns anomenen dèficit de la CASS, tot i que se n’hauria de veure primer l’impacte real. Mentrestant, el Govern, tot i que a ningú se li escapa que és qui mana a la CASS, va amb peus de plom a l’hora de prendre qualsevol iniciativa en l’àmbit sanitari. Sabedor que és un tema espinós que li pot fer perdre moltes plomes, sobretot a les portes de les eleccions generals, s’estima més anar allargant la presa de decisions. La velocitat de vertigen amb què s’ha abordat la reforma sanitària (després de sis anys i mig només s’ha aprovat la Llei de drets i deures dels pacients i la història clínica compartida de la qual els professionals mèdics sembla que no tenen encara ni idea de com s’aplicarà) s’ha encomanat també pel que fa a la CASS. Molt ens temem que després el remei pugui ser pitjor que la malaltia, precisament per no actuar a temps quan encara es pot. Pel que es veu, el temps real és un i el de l’Administració és un altre. I molt sovint els polítics opten per allò de qui dia passa any empeny.
