Castellbò, Andorra i la candidatura

Hi ha molts racons, més enllà de les nostres fronteres, on la gent d’Andorra pot sentir un vincle estret amb la nostra història, cultura i tradicions. Podem mencionar de passada, la vila de Foix o la Ciutat d’Urgell, ambdues estretament vinculades, des de l’edat mitjana, amb la figura dels nostres dos caps d’estat.
Personalment, el lloc on sento més aquest vincle és l’antiga capital del vescomtat de Castellbò. Nucli de poder importantíssim, on es van forjar moltes decisions transcendentals que afectarien la història d’Andorra, el Pirineu, i les corones d’Aragó i França. Sens dubte la més important va ser orquestrada pel vescomte Arnau, al casar la seva filla Ermessenda amb Roger Bernat II, futur comte de Foix, embrió històric de la institució bicèfala dels Coprínceps.
El coprincipat és una institució única al món, nascuda amb la signatura dels Pariatges, a finals del segle XIII. Aquest fet tan excepcional, ha fet promoure una candidatura perquè sigui elevat a ser patrimoni mundial. La idea és engrescadora, per diferents motius. El primer, perquè és una oportunitat única d’universalitzar el nostre patrimoni cultural. El segon és el fet remarcable de ser un projecte elaborat per tres estats, nosaltres i els nostres veïns del sud i del nord. El projecte estarà centrat en dos monuments magnífics, el castell dels comtes de Foix i la catedral d’Urgell. I finalment, la candidatura també inclourà diferents elements destacats del nostre país, com les esglésies de Santa Coloma o el conjunt de les Bones, per citar un parell d’exemples.
Hem de recordar breument que el patrimoni cultural és aquell llegat, tangible o intangible, que ens han transmès els nostres avantpassats, i que nosaltres tenim el deure moral (i l’obligació legal!) de lliurar a les generacions futures.
La Unesco inclou en el llistat mundial aquell patrimoni que compleix tres requisits bàsics: ser únic, perdurable i excepcional. No cal dir que el Coprincipat, com a forma de patrimonial intangible, compleix sobradament aquests tres requisits. Tanmateix, aiguabarrejar-ho amb patrimoni tangible, com els castells o edificis religiosos, pot representar un risc real alhora que es prengui la decisió final. Tan de bo aquesta samfaina de factors acabi esdevenint un èxit, perquè a més de tenir reconegut l’estatus de patrimoni de la humanitat amb els nostres veïns, naixeria, de retruc, una ruta cultural transpirinenca de primer ordre internacional.
La vila de Castellbò no està inclosa en aquest dossier. Persones vinculades al projecte a banda i banda de la frontera, amb qui tinc una entranyable relació personal i un respecte acadèmic més enllà de tot dubte, m’han informat de la complicació d’afegir la vila vescomtal al disseny de la candidatura. Una llàstima. Tanmateix, si com esperem la majoria, el Coprincipat esdevé patrimoni de la humanitat, caldria trobar la manera d’incloure a Castellbò i la seva vall, encara que sigui sumant-la a les rutes culturals transfrontereres que ben segur que es crearan, a fi de consolidar la iniciativa.
Castellbò és una vila monumental. La seva impressionant col·legiata, el seu pont i colomers medievals, o les restes recentment excavades del seu castell, en són una mostra. També conserva interessants edificis civils amb una arquitectura molt similar a la que es conserva en molts indrets del país de Foix, especialment cal Gramunt, notable solar d’antics prohoms i notaris del vescomtat. Una antiga capital d’un bast vescomtat, actualment epicentre d’una vall, delimitada patrimonialment entre l’antic santuari de Sant Joan de l’Erm i l’històric priorat de Costoja.
Des d’Andorra i l’Urgellet, amb el vistiplau dels nostres veïns de Foix, hauríem de trobar la fórmula perquè Castellbò, i tot el seu llegat històric i patrimonial, poguessin ser inclosos a aquesta candidatura tan endèmicament pirinenca.