Casualitat política o política de casualitat?

És un fet habitual, aquí i arreu, que els governs de torn, siguin de les institucions que siguin, reaccionin sovint davant determinades accions de les oposicions de torn. Malgrat ser una acció lògica cal una certa selecció a l’hora de triar a quines accions o no es reacciona, ja que l’abús d’aquesta pràctica comporta el risc que es pugui pensar que el govern de torn no té un projecte clar  i que només actua al ritme que li marca l’oposició de torn.
Doncs bé, i tot i que ja passava en l’anterior legislatura, amb el Govern de coalició s’ha accentuat aquesta pràctica que fins i tot, en algun moment, s’ha portat gairebé fins al ridícul. Que l’oposició fa una pregunta sobre el col·lapse de l’atenció telefònica a consultes externes? Als dos dies s’anuncia un reforç d’aquest servei. Que es demana per un estudi sobre les tarifes de FEDA i Andorra Telecom? El mateix dia se’ls fa arribar el document en qüestió. Que hi ha queixes pel retard en el tancament de comptes d’Andorra Turisme? Comptes tancats just l’endemà...
I la darrera d’aquesta sèrie, que de ben segur no serà l’última, i possiblement una de les més escandaloses i que més mal fa als ulls, és la protagonitzada per la titular de Cultura i Esports que, després de gairebé dos anys al capdavant del ministeri, té l’ocurrència de crear un grup de treball per tractar la reforma de la Llei del Patrimoni Cultural d’Andorra tres dies després que des de l’oposició s’entrés a tràmit parlamentari una proposició de llei per modificar-la. Casualitat política o política de casualitat? Jutgin vostès mateixos.