Per què costa tant diferenciar entre política i religió quan les definicions són ben clares? M’explico: la setmana passada va aparèixer una pintada a una sinagoga de Barcelona que deia “Per què mateu a Palestina?”, en una evident referència a Israel. La pregunta, absolutament pertinent, té a veure amb un context humanitari i geopolític per tots conegut, però la comunitat jueva de la ciutat es va afanyar a denunciar l’antisemitisme. L’error és doble: d’una banda, qui fos que cometés l’acte vandàlic va relacionar directament Israel amb els jueus, quan no tots els israelians són jueus ni tots els jueus viuen a Israel; i de l’altra, els jueus van vincular la causa palestina –una consciència totalment moral i política– amb l’odi cap a la seva religió. Però el grafit no va ser casual, es va fer el 26 d’abril, coincidint amb la inauguració del 75è aniversari de la independència d’Israel, una data que per a més de la meitat de la població del territori va suposar aleshores, i suposa encara, una nakba, o catàstrofe. I és que cal recordar que el passat i present gloriós d’Israel és ple de massacres silenciades pels aliats occidentals, que des del seu naixement el 1948 no han superat ni la vergonya ni la culpa d’haver permès l’Holocaust. Per descomptat, al darrere també hi ha interessos que res tenen a veure amb els drets humans i tot plegat fa que des de llavors milions de persones visquin sota l’amenaça constant de l’apartheid, la guerra i la misèria més absoluta. Per aquest motiu, des d’aquesta humil columneta, expresso el meu suport a la pintada a favor de Palestina, tot i que la pròxima vegada recomanaria fer-la a les parets del consolat israelià i sempre respectant la llibertat religiosa com a pilar d’una societat que va de moderna, però que quan es tracta de déus –el mateix Déu!– no ho és tant.
