Està clar que les drogues van evolucionant durant les diferents generacions i els diferents anys. I és que ara no es consumeixen els mateixos estupefaents que fa cinquanta anys. Avui parlarem d’una droga més o menys nova, realment no gaire coneguda, que intenta evolucionar constantment amb l’objectiu de no ser coneguda per les autoritats i alhora crear un buit legal: són les anomenades catinones sintètiques.
Aquestes són drogues estimulants creades en un laboratori derivades d’una substància anomenada catinona, present a la planta kat. Aquesta planta és originària de països africans com Etiòpia o el Iemen, i té propietats com la catina, un compost que es troba present en la majoria de les substàncies psicotròpiques. En aquests països, mastegar la planta kat és una pràctica històricament arrelada i el seu consum és part de la seva identitat comunitària i social, per això és legal sense tenir en compte els efectes de la droga en si –pot crear al·lucinacions, paranoia i deliris, entre d’altres–.
D’aquesta planta, s’han comercialitzat per tot el món les catinones sintètiques a partir de modificar-la al laboratori.
Aquestes formen part de les anomenades noves substàncies psicoactives. I és que són drogues estimulants i imiten els efectes de les amfetamines, la cocaïna i l’MDMA. Fins i tot es poden arribar a vendre com si fossin aquestes drogues, i moltes persones les consumeixen sense saber-ho per aquest motiu. A més, en ser un grup de drogues i no una droga en si, la composició de les drogues canvia constantment, i no sempre es tenen els estudis científics per poder saber quines conseqüències tindrà el seu consum.
Tot i així, podem saber en termes generals quins són els símptomes físics i psicològics de prendre aquestes substàncies. Aquests són de dos tipus: els buscats, per una banda, que podrien ser eufòria, sensació de més energia, més sociabilitat, desinhibició, més desig sexual i una sensació de connexió emocional. Però el que la persona que consumeix no pensa és que aquestes drogues poden provocar símptomes no desitjats: tant físics –taquicàrdia, hipertensió, hipertèrmia, convulsions, insomni prolongat–com psicològics –des d’ansietat i paranoia fins a atacs de pànic, al·lucinacions, psicosi i agressivitat–. A més, caldria destacar la importància de la necessitat de repetir el consum que poden crear les catinones sintètiques, generant una gran dependència i fent necessari tornar-les a consumir.
Però voldria posar èmfasi en l’augment del desig sexual. A vegades es consumeixen aquestes drogues amb l’objectiu de prolongar l’activitat sexual i augmentar l’eufòria que pot donar el sexe, creant així una pràctica sexual que no és del tot segura, ja que la persona no és 100 % conscient en estar sota els efectes de les drogues. Això s’anomena chemsex. Així doncs, aquesta activitat pot fer que les conductes sexuals siguin de risc, ja sigui perquè es practiquin sense protecció o fins i tot sense un consentiment al 100%.
I és que un dels problemes d’aquestes drogues és que el seu consum està creixent molt a Europa, ja que tenen un cost molt baix per la seva facilitat de producció. A més, com he dit al principi, hi ha molta rapidesa a crear noves variants i aquestes canvien constantment. A més, algunes es venen amb noms tan comuns com “sals de bany”, i per això és difícil saber ben bé quina substància és, i moltes persones no saben ben bé què estan prenent.
Per tant, aquestes drogues plantegen reptes per a la salut pública de tothom, però a més és important que els professionals de la toxicologia forense i de la salut es formin constantment en aquest tipus de drogues per poder actuar en cas necessari. Els marcs reguladors de tots els països també han d’actualitzar-se sovint per prohibir-les cada vegada que surti una droga nova, ja que, si no, pot quedar un buit legal que pot ser beneficiós per als laboratoris que les fabriquen i els venedors, tot i conèixer els grans perjudicis que tenen per a la salut física i psicològica.
