Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ASoriano

Amparo Soriano

Professora Historiadora

 

 

‘Cave Canem’




Amb Stercotiusera, el déu dels excrements, els romans retien homenatge al dels pets o flatulències, Crepitus. Qui hauria de pensar que un verb tan eloqüent com crepitar, evocador de tantes imatges de tardes tranquil·les al costat d’una llar de foc, tingués un parentesc tan proper amb el pet! Ells dos, Stercotiusera i Crepitus, ocupaven llocs preeminents a l’entrada de les latrines, on tothom feia les seves necessitats tot comentant les últimes notícies o, per què no, les intimitats o els problemes quotidians. Ara ho fem en privat, només la parella acostuma a escoltar una flatulència sense cap pudor, sense cap vergonya. I això també costa un temps.

L’orina també era un bé preuat a l’antiga Roma. La fullonica (establiment on es netejava) el necessitava per treure les taques de la roba, i a l’entrada els vianants podien orinar en uns recipients que recollien el preuat líquid, al qual Vespasià fins i tot va posar un impost. Tant l’orí com els excrements s’utilitzaven per adobar les pells. És clar que la pestilència que estenien al carrer on estaven res té a veure amb l’escalforeta i l’olor de net que se sent actualment quan entres a una tintoreria.

I per què aquest petit recorregut pels costums romans? Perquè sembla que tot i tenir tantíssims costums d’ells, n’hi ha alguns que no compartim. Entre els quals la consideració canina.

Els gossos, en temps dels romans, tenien funcions de defensa, i tant ells com els gats, que servien per eliminar les temibles rates, anaven amb els exèrcits aquí i allà. També els seus excrements eren força preuats pel nitrogen, i els grans demanaven als nens que escorcollessin els camps per tal de fer-ne un bon aplec.

Ara ja no tenim necessitat que els gossos ens defensin de ningú, ni que els gats es mengin les rates, ni del nitrogen de les defecacions per adobar els camps, ni de l’orina per rentar la roba... Ara, més aviat ens molesten. Cal regular-los, com gairebé tot es regula. És cert que els estimem com els romans, però el ciment en què s’han convertit els camps de l’imperi, el fet que hem de conviure gossos, gats i humans en un espai limitat, ha fet necessària una reglamentació destinada a aquells que tenen el que ara s’anomenen mascotes per a la bona convivència amb els que no en tenen, perquè tots trepitgem el mateix terra.

Als EUA per cada tres habitants hi ha un gos, a Holanda per cada vuit, a Espanya per cada deu, a casa nostra per cada vint-i-dos. La despesa per netejar la brutícia que generen és força important, tenint en compte que cada gos fa uns 300 grams d’excrements i mig litre d’orina cada dia. Realment ha acabat sent un problema ben molest. S’han intentat moltes solucions per resoldre’l. Una de ben curiosa és l’adoptada per l’antiga Alemanya oriental, que donava banderetes del país als nens per posar-les al costat de les caques dels gossos. Curiós imaginar-nos una Andorra amb una bandereta al costat de cada tifa de gos... fent país.

Tanmateix, nosaltres tenim la sort de disposar de llocs on els animals poden defecar sense que això comporti cap problema per a la resta dels ciutadans. Però també hi ha qui viu a poblacions i que, sigui per la raó que sigui, no poden portar els seus gossos (o mascotes) fora dels nuclis urbans. Només ens cal pensar una mica més en la molèstia que les defecacions dels nostres gossos poden comportar per a tots aquells que es topen amb elles, que les han d’esquivar o les acaben trepitjant.

Tinguem una mica de precaució, ja que ens faciliten els mitjans amb bosses i papereres, i una mica de civisme per evitar que el nostre gos malmeti les sabates i l’humor dels conciutadans. I recordeu: vigila amb el gos. Cave canem...

Comentaris: 1

Comentaris

Tota la raó...un article molt interessant Amparo.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic