'Celebracions' a l'estil Andorra

Som qui som en les derrotes i en les victòries. La selecció de bàsquet U16 es va penjar la medalla d’or al Campionat d’Europa C de la seva categoria. Ho esteu llegint bé. No va quedar última, no va perdre tots els partits de 40 punts de diferència i no va jugar com mai per perdre com sempre. Van guanyar l’or! Uns nanos andorrans –amb algun reforç de la Seu d’Urgell, com el Serrato– de l’any 2002 o 2003 que per practicar l’esport que més estimen i competir a nivell internacional es van gratar les butxaques –amb tota probabilitat van ser els seus pares...– per comprar-se l’equipació i no anar a un Campionat d’Europa C com si anessin a jugar una patxanga amb els amics en ple estiu. Es van desfer de Gibraltar amb un resultat escandalós de 104 a 31, van guanyar d’un punt Escòcia, van superar Malta i, en l’últim partit de la fase de grups, van perdre contra Gal·les per només sis punts. A les semifinals, encara que costi de creure, van eliminar Àustria. Aquesta victòria ja era com penjar-se una medalla d’or. Àustria... Un país que pot trobar jugadors de 16 anys per competir de sota les pedres. Un país, sobre el paper, a anys llum d’Andorra, i els de Cristian Vegas els deixen fora de la final. No contents amb això superen a la final Gal·les i or. Escasses felicitacions a les xarxes socials després d’aquesta fita. Arriben al país en autobús i celebren en soledat i sense cap autoritat un títol que sembla que hagi estat com guanyar una patxanga a Canillo entre amics. Som qui som i no es dona importància a les fites esportives assolides amb gent de casa. Cuide’m més els esports que guanyen coses. Mimem-los. Ells són el present i, és clar, el futur.