Les celebracions assenyalades a Andorra no acaben d’aplegar la ciutadania al voltant d’actes populars que puguin engrescar un nombre elevat de gent. Cert és que, en el cas de Meritxell, pujar al Santuari és una tradició arrelada entre la població, però també ho és que és un costum amb una alta càrrega religiosa que probablement no sigui la prioritat sobretot d’una part rellevant de les noves generacions. En el cas que ens ocupa ara, el dia de la Constitució, només hi trobem un concert, una sessió tradicional del Consell General i una recepció del síndic al vestíbul del nou edifici del parlament. És a dir, uns actes pensats per als representants institucionals i uns quants escollits habituals d’aquesta mena d’actes, però poca programació que provoqui que el poble s’afegeixi a la celebració. Es podrien agafar exemples d’altres països que celebren els seus dies assenyalats amb actes al carrer que la ciutadania es pren com a propis i per això hi participen amb joia. Aquí, en canvi, la majoria de vegades el ciutadà mira el calendari per veure si es pot agafar un pont i marxar a correcuita del país per gaudir de l’apartament a la Costa Daurada, fer una escapada rural, anar a veure la família o fer aquell viatget que encara té pendent. Tant és així que en aquests casos la cua per sortir del país abans de la frontera està més que assegurada. Potser si des de les institucions es pensés en una celebració més popular en lloc de l’acte institucional de torn destinat als de sempre s’augmentaria la rellevància de la celebració i, de passada, s’incrementaria el sentiment de pertinença de molta ciutadania que ara mateix no té. És una idea que, com a mínim, es podria explorar.