El 49,6% de la humanitat torna a alçar la veu. Demà, 8 de març, celebrem el Dia internacional de la dona, proclamat el 1977 per l’ONU. De fet, el dia de la dona va començar celebrar-se en alguns països a principis del segle XX, quan la dona es va començar a emancipar. Com el Woman’s Day, des de 1909 als EUA, i des del 1911 a Alemanya i Suissa.
Les dones van començar a reivindicar-se iguals a l’home a pas de puça. El 1893 a Nova Zelanda i el 1901 Austràlia van donar el tret de sortida dels drets polítics de les dones. Van seguir, els països nòrdics amb Finlàndia, el 1906, i Noruega, el 1913. En altres països europeus, com que les dones van ser cabdals per mantenir les economies dels països dempeus mentre els homes eren als fronts, com a premi van obtenir el dret a vot. A tall d’exemple, Alemanya i Àustria, després de la I Guerra Mundial, i França després de la II Guerra mundial. A Espanya la II República va premiar les dones amb el dret a vot el 1931.  I a Andorra encara vam haver d’esperar fins el 1971 per poder votar.
Però la cursa d’obstacles és immensa i té moltíssims vessants. A la igualtat per assolir els drets polítics hi hem d’afegir una multitud d’altres igualtats que encara estan a les beceroles. A França, per exemple, van haver d’esperar fins el 1983 per tenir una llei per a la igualtat professional. Islàndia per la seva banda és un model ja que el 2018 va adoptar una llei per a la igualtat de salari. Però no és suficient. Hem de seguir pedalant. I això que al primer món som unes privilegiades. Si mirem una mica la geografia, les situacions són sovint esfareïdores, com la de les dones a l’Afghanistan des de l’agost de 2021 amb el retorn dels talibans. 
Dit això, a Andorra tenim molt camí per fer. Marta Alberch i la Fundació Reig van publicar el desembre 2021 un informe que indica que la bretxa salarial entre homes i dones es va accentuar de més de tres punts percentuals entre el 2020 i el 2021. Així, al nostre país els homes guanyaven el 2021 un 26,7% de més que les dones. Es més, segons el departament d’Estadistica del Govern, el 2021 al sector públic la diferència del que cobraven homes i dones va ser de 330 euros, mentre que al privat va augmentar fins als 539 euros! Deu n’hi do!
Les dades colpidores ens mostren que, pel que fa el gènere, no anem bé. I és que segons l’ONU el 70% de les persones pobres del món són dones. La pobresa té rostre femení. Es més, el 40% de les llars urbanes mundials en situació precària són aquells en què la dona és la cap de casa. La pobresa no es únicament econòmica. Ho és també educativa, professional, sanitària i social. El camí és tortuós i així cada 8 de març any rere any la dona ha de seguir sent-ne la protagonista única. I hem de seguir treballant i posar-hi llum i taquígrafs un dia dels 365 de l’any per demanar allò que hauria de ser obvi: la igualtat de gènere.
Els darrers cent anys la dona ha tingut una presència diversa i desigual. A nivell politic i públic les dones s’afermen. Com Pamela Harris, que és la vicepresidenta dels EUA; Jacinta Arden, que és la primera ministra de Nova Zelanda, i Kristalina Georgieva, que dirigeix el Fons Monetari Internacional. Però en el sector privat la igualtat està a anys llum. Segons un estudi del Financial Times del juny del 2021, únicament un 5% de dones estan al capdavant de grans empreses mundials. És una dada de fireta. I no ens queda més remei que seguir batallant per a la igualtat de gènere, la llibertat social en totes els seus vessants i lluitar per trencar els sostres de vidre.
I em pregunto: com és que mai hi ha hagut la necessitat de celebrar el día de l’home? Els calendaris estan plens de dies internacionals com el de la infància, el de la gent gran, el de la joventut, però no n’hi ha cap que celebri el dels homes! És un senyal inequívoc que els homes no necessiten reivindicar-se. Ells han construït el relat durant segles i ara els continua costant molt compartir-lo o modificar-lo.
La victòria de la de la meitat de la humanitat serà quan ja no sigui necessari que reivindiquem allò que hauria de ser obvi i que ara per ara no ho és.