“El Comú d’Escaldes-Engordany lamenta sincerament els inconvenients que aquesta mesura pugui ocasionar i agraeix la comprensió de la ciutadania. Alhora, reitera el seu compromís amb la llibertat d’expressió i amb el foment d’una cultura crítica, però sempre dins d’un marc que garanteixi la seguretat i el benestar col·lectiu.” D’aquesta manera finalitzava el comunicat que el Comú d’Escaldes-Engordany va fer arribar als mitjans de comunicació dijous, passat gairebé a tres quarts d’onze de la nit, per informar sobre la cancel·lació de l’exposició La censura és la comissària d’aquesta exposició i explicar-ne els motius.
Al marge dels arguments de la corporació, que de ben segur ja coneixen per activa i per passiva després que la censura d’una mostra sobre la censura hagi estat el gran tema estrella del cap de setmana a casa nostra i més enllà de les nostres fronteres, m’ha cridat l’atenció l’expressió “reitera el seu compromís amb la llibertat d’expressió”. I és que cal demanar a la cònsol escaldenca i a la seva responsable de comunicació –que per cert quin paper més galdós li va tocar exercir– què entenen per llibertat d’expressió? La dels periodistes i professionals de la comunicació –aquests sí de veritat– que van anar a cobrir la informació de la inauguració de l’exposició segur que no. I és que de forma potinera, barroera i matussera –i em mossego la llengua– la cònsol i la seva responsable de comunicació van pressionar –i me la torno a mossegar– perquè cap dels allí presents expliqués que una portada de la revista Charlie Hebdo, que formava part de la mostra, havia estat retirada just abans d’inaugurar-la. I per si no n’hi havia prou, trucadeta a responsables de mitjans per reiterar la petició que se silenciés aquest fet.
I després encara hi haurà qui es demanarà perquè en el rànquing de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres Andorra surt tan avall.
