Bronco, timorato, violento y falto de ambición, vergonzoso, agresivo, insulto al fútbol... Aquests són només alguns dels qualificatius que ha dedicat la premsa espanyola, majoritàriament la de Madrid, i, en menor mesura, la internacional al joc ofert en la final del Mundial de diumenge passat per la selecció argentina, equip a qui també s’ha dit criminales i que ha generat titulars com El fútbol ganó a la delincuencia argentina.
Segurament podem estar d’acord, i estic convençut que fins i tot i hauria força argentins que ho subscriurien, que el joc de l’Albiceleste, de qui també n’han criticat la protección arbitral y de la FIFA recibida malgrat que el Comitè Disciplinari d’aquesta ha obert una investigació pels incidents registrats al camp tan bon punt finalitzat el partit, no ha estat el més brillant del torneig i que moltes altres seleccions, amb menys nom, han practicat un futbol més vistós i entretingut per als espectadors i aficionats. Ara bé, d’aquí a aquesta estripada generalitzada...
Perquè, tot i que previsible, no deixa de sobtar que aquesta vingui precisament de la Central Lechera, terme amb què en l’argot periodístic es coneix determinada premsa de Madrid, que, com en d’altres ocasions, fa gala del seu desvergonyiment i de la seva hipocresia.
I és que aquells que més han criticat el joc argentí i li han tirat floretes de tota mena, són els mateixos que no només han callat, sinó que han aplaudit el mateix joc practicat per l’Atlètic de Madrid de Simeone, el Getafe de Bordalás o pel Reial Madrid de Mourinho de la seva primera etapa (2010-2013), i que malauradament molt probablement tornarem a veure aquesta temporada, i que han minimitzat les queixes del Barça i altres clubs, que aposten per un altre estil de futbol, per aquest fet acusant-los de fer-se la víctima i buscar conxorxes inexistents.
