Cerimonials antics
Fa un temps ja els vaig parlar de Léon Jaybert i del seu llibre La République d’Andorre, ses moeurs, ses lois et ses coutumes, publicat el 1865, i avui els parlaré de l’interessant cerimonial de nomenament d’un veguer francès.
Porten un frac de tela negra, un coll recte decorat amb brodats de seda negra representant les branques d’un oliver, amb botons d’acer, barret de plomes negres i espasa.
El veguer escull el dia que visitarà les valls per iniciar les seves funcions. Aquell dia, els membres del Consell General es reuniran i després assistiran a la missa que precedeix tots els moments solemnes. El veguer francès no té dret a assistir atès que és estranger i encara no ha estat reconegut. Dos membres del Consell l’aniran a buscar al seu allotjament.
El cerimonial vol que travessi a cavall les Valls d’Andorra, escortat de nombrosos amics. Segons Jaybert, es tocaria l’orgull andorrà si el veguer no vingués acompanyat de nombroses persones, cosa que demostra el grau de consideració que té a la seva pàtria. Una vegada arribat a la porta de la Casa de la Vall, dos altres membres del Consell General s’uneixen a ells i introdueixen el veguer i acompanyants cap a una gran sala on els esperen els consellers en ple. Al costat del síndic general s’ha col·locat un seient destinat al veguer just davant una imatge de Crist. Al centre de la sala, inviten el veguer a adorar Déu i s’agenollen tots de seguida. Jaybert pensa que aquest cerimonial està fet per impressionar aquells esperits forts que intenten sense èxit posar en dubte les creences que han fet la felicitat del món.
Aquest preàmbul solemne acomplert, el veguer pren la paraula i acaba el seu discurs demanant d’estar en possessió real i corporal de la seva responsabilitat i autoritat de veguer que el títol representa. El síndic respondrà a aquest discurs i recollirà el consentiment del Consell i consent a reconèixer i rebre el veguer. El veguer francès, amb la mà posada sobre els sants evangelis, promet i jura d’impartir una bona i lleial justícia i de no vulnerar els privilegis de les valls. El notari redacta i transcriu totes aquestes formalitats de nomenament del veguer. Tot seguit, el síndic presenta una llista de sis candidats de la qual el veguer ha d’escollir un batlle. Finalment, es desplacen tots cap a la capella per les accions de gràcies.
Un gran àpat oficial espera als assistents a despesa dels andorrans. En aquest sopar que té lloc a la gran sala de la Casa de la Vall, on les dones no hi són admeses, hi són presents el veguer i els seus convidats, el veguer episcopal, els membres del Consell General i el notari. Com és costum, el veguer ofereix les postres, que es componen de fruits confitats, confits, pralinés, pastissos i licors. Léon Jaybert ens conta que els andorrans són molt sensibles a aquestes cortesies i se’n serveixen de manera abundant, ja que aquests dolços no tenen cabuda en la seva vida habitual, mancada de cap refinament de gust.
Versió per a imprimir