L’ésser humà cada vegada és més ruc. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat diversos estudis, entre ells el realitzat per la universitat americana de Northwestern. El coeficient intel·lectual global està disminuint, i ho està fent a un ritme alarmant. 
La raó d’aquesta pèrdua d’intel·ligència és bastant evident. Avui en dia vivim subjugats per la tecnologia, captivats per les xarxes socials i els seus algoritmes d’entreteniment passiu, i absorts per desenes de plataformes d’oci que ens ofereixen més del que podem consumir. La nostra vida s’ha convertit en una constant distracció que ens allunya del pensament abstracte, l’avorriment i la creativitat.
Durant gairebé tot el segle XX, el coeficient intel·lectual mitjà de la humanitat pujava de 2 a 3 punts per dècada (un fenomen conegut com l’efecte Flynn). Aquest augment es devia a les millores en sanitat, nutrició i educació. Tanmateix, múltiples mesures globals demostren que els darrers quaranta anys, les puntuacions a les proves psicomètriques han començat a descendir. La comunitat científica reconeix aquesta decadència cognitiva com l’efecte Flynn invers, i ens ve a dir que cada vegada som menys capaços i menys resolutius.
Fan falta segles d’evolució perquè la nostra genètica canviï i modifiqui les nostres habilitats. Així doncs, la veritable raó d’aquesta disminució intel·lectual es deu a causes purament ambientals i conductuals. El món quotidià està dissenyat per reduir l’atenció profunda i el processament analític complex. A més, la tecnologia ho fa tot per nosaltres; no necessitem forçar el cervell per retenir dades ni per solucionar problemes. Fins i tot la lectura de textos llargs i densos s’ha substituït per l’escaneig ràpid de titulars o de subtítols que fereixen els ulls dels qui respecten l’ortografia. 
Només d’escoltar les conclusions de l’últim informe PISA, se’m posa la pell de gallina. Els resultats confirmen que el rendiment dels estudiants de quinze anys ha estat el més baix mai registrat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). On anirem a parar? Qui sostindrà el món d’aquí a trenta o cinquanta anys? Qui ens atendrà a l’hospital, ens governarà o dictarà sentència als tribunals?
Sembla que el món s’hagi convertit en una comèdia de mal gust, on la serietat, la responsabilitat i el sacrifici s’hagin substituït per la irreverència, l’egoisme i la mandra. 
Els culpables es troben a cabassos. Des dels Governs i els canvis en els sistemes educatius als pares, passant pels creadors de xarxes socials i plataformes. Hem passat a ser un producte més, manipulable i vulnerable. Un ramat d’ovelles controlades per quatre gossos que fan la feina a canvi de comoditats i carantoines, liderats per un pastor que no és res més que la nostra fam per la comoditat. Una ambició que ens està sortint ben cara i que, vist està, s’ha convertit en una trampa de la qual cada vegada serà més difícil sortir.
No hi ha res que em molesti més que veure desenes de receptes a Instagram que són incomestibles. És molt fort; la gent ni tan sols se n’amaga. Per tal de col·leccionar Likes fan qualsevol cosa. I què en penseu dels reptes o challenges que porten alguns joves a la mort o a la presó només per destacar socialment? I de les Fake news? I de l’abús de la intel·ligència artificial?
Les generacions d’abans van tenir vides més complicades i s’havien d’esforçar per aconseguir el que volien. També tenien menys distraccions en el camí. Això els feia espavilar. Què podem fer ara per recuperar una mica de lucidesa? Jo ho tinc molt clar: apagar pantalles, llegir, escriure, contrastar la informació que rebem, recuperar l’avorriment, practicar l’empatia i la tolerància, cultivar la paciència, apropar-nos a la natura i, sobretot, passar temps de qualitat amb la gent que estimem.