“La cultura és sempre qui primer posa el mirall al davant del passat”, deia fa uns dies Sergi Pompermayer en una entrevista a La Vanguardia parlant de la seva última obra de teatre, Amèrica, una mirada a l’esclavitud i Catalunya. Es podria aplicar a molts temes. La cultura, qualsevol art, la plàstica, la música o la literatura, tenen el poder d’activar reflexions i anàlisis del passat, preguntes i mirades des de moltes perspectives.  
Durant les darreres setmanes n’hem vist alguns exemples. D’una banda Gunter Deming, de professió artista, ha vingut a instal·lar amb les seves mans i les seves eines les Stolpersteine d’homenatge als deportats als camps nazis. I, de l’altra, Maite Luque i vuit artistes més han començat a Encamp el camí Dones clau per a la història d’Andorra. Les sufragistes, una exposició i un llibre que recorden i homenatgen les dones que van aconseguir el dret a votar el 1971, i el dret a transmetre la nacionalitat als fills, després d’ un procés iniciat el 1967 i que culminarà el 1973 quan se’ls atorgarà el dret a ser elegides, després d’un període d’observació paternal per si ho feien bé això de votar.  
Luque ha mobilitzat en poc més d’un any Montserrat Altimiras, Mònica Armengol, Joana Baygual, Mercè Ciaurriz, Naiara Escabias, Neus Mola, Núria  Morcillo i Gemma Piera per crear les obres dedicades a les sufragistes que es podran veure a les sales d’exposicions dels comuns, acompanyades d’un estudi històric de Claudine Fabresse. 
Maite Luque ho té molt clar: “volem promoure el coneixement històric, patrimonial i social, mitjançant l’art i l’educació. Considerem que l’art, com a llenguatge universal, és una eina potent per connectar generacions, transmetre valors i informació, i obrir espais de reflexió”. L’art no és només estètica, té una funció social com demostra aquest projecte. La fotografia, l’escultura, la pintura, el treball de la roba, del paper, del fang... elements aparentment tan inofensius –i tan poc valorats– són capaços de provocar moltes coses, d’obrir debats i plantejar preguntes i, fins i tot, investigacions i reconeixements. 
Preguntes sobre el país i la seva evolució com les que segur que obrirà la propera edició del L’Andart, que tindrà lloc a l’Hotel Pol al voltant del tema Pausa per continuar i que ja escalfa motors per a la tardor. 
Donem molta importància a les arts, durant les primeres etapes de l’educació, quan els nens són petits, però a mesura que pugen de nivell anem eliminant les assignatures més lligades a la creativitat, explica sempre David Bueno. El biòleg i especialista en neuroeducació reivindica el poder de la cultura per establir connexions al nostre cervell, ho fa per exemple a Trenca-t’hi el cap. La cultura com a motor de la re-evolució cerebral i també L’art de ser humans, premi Josep Pla, en el qual  analitza la relació de l’art amb totes les ciències i les activitats humanes des dels inicis dels temps. “Les arts promouen l’evolució”, escriu. I segueix: “No menystinguem la potència de les arts, de cap de les arts, en la construcció del nostre cervell.”