“C’est une triste chose de songer...”

“C’est une triste chose de songer que la nature parle et que le genre humain n’écoute pas”
Victor Hugo.

Llegint notes del mateix servei d’Estadística del Govern i  conseqüents articles de premsa, podem observar algunes dades força interessants alhora que preocupants –almenys segons per a qui.
Se’ns diu que el preu mitjà dels pisos creix un 13,6% durant el primer trimestre del 2021.  El 29 d’abril del 2021, el diari La Valira repercuteix la mateixa estadística i  afegeix que s’ha constatat un increment del 55,1% en el nombre de transaccions immobiliàries respecte del mateix període de l’any anterior. El mateix dia, Andorra Difusió ens informa que el  preu del sòl puja un 13%. També ens assabentem que els pisos, habitatges i edificis han crescut un 26,9% en relació amb el primer trimestre de l’any passat.
Segons com es mirin aquestes dades, queda palès que  vivim un moment de prosperitat econòmica excepcional que dona feina al món de la construcció i al món del sector immobiliari.
Vagi per endavant que no tinc res en contra d’aquests dos sectors econòmics que jo mateix he utilitzat. Són necessaris, però fins a cert punt. L’explosió constructiva és tanta que tinc entès que la demanda no solament continua, sinó que és exponencial, fins al punt que les constructores han de subcontractar empreses i treballadors forans per donar-hi resposta i que a les pàgines grogues de la guia de telèfons d’Andorra apareixen més d’un centenar d’agències immobiliàries. Però... som un microestat, una superfície limitadíssima, amb l’agreujant que algunes de les zones són molt perilloses per edificar.
Però... els nostres governants declaren que volen que Andorra, o gran part d’ella, sigui Reserva de la Biosfera.
Però... Govern nomena l’antic director de l’Associació de Constructors ministre d’Ordenament Territorial,  i eleva al rang de ministra qui va permetre la construcció de les torres fora de lloc i de to d’Escaldes.
Però... ens declarem capdavanters en la lluita contra el canvi climàtic.
Alhora que... el Diari d’Andorra informa que el 40% de la població andorrana pateix problemes de salut mental.
Un país per viure-hi? Un país per vendre? Som país? Som producte?
Bonaventura Adellach Baró, enginyer i antic conseller general amb visió de país  escrivia: “És indiscutible que si alguna entitat superior, responsable únicament dels interessos públics, hagués pogut intervenir, el país no s’hauria transfigurat, alterat i fet malbé tan de pressa. Bastants andorrans i alguns residents, és veritat, no s’haurien fet tan rics en tan poc temps... Un nou mite ha vingut per les fronteres del nord i del sud; com un gran vendaval ha trinxat els blats, ha arrencat els arbres, ha devastat els pobles. Ell mateix ha triat els seus ministres a l’interior de les Valls, els ha vestit de riquesa, els ha donat potència i eufòria, els ha fet altius. (...)” , Pels Camins pedregosos de la política, Andorra 1979.
Fa pocs dies moria Bonaventura Adellach, però quaranta anys més tard, més que mai, les seves paraules, ressonen encara més fort amb tot el seu sentit i valor.