A qui Déu no ha dotat d’intel·ligència natural, els enginyers de Google, tret de Geoffrey Hinton, que ja va marxar, en posen d’artificial ara que els serveis en aquest àmbit de l’empresa tecnològica ja són possibles a Andorra. Posi’m un quart o mig quilo d’IA. Quina meravella.
A molts columnistes ens agradaria tenir un negre que ens les redactés en aquells dies pocs inspirats. I mira que aquestes de la contraportada són curtetes.
Si no ho fem és perquè no ens el podem pagar i perquè ens fa por que se’ns reboti com li va passar a Ana Rosa Quintana, i patim un cop reputacional com el del Carnaval d’Encamp amb la comunitat jueva.
Hi ha l’alternativa de ChatGPT. Feta la prova surt una columna correcta, ben escrita, però li falta molta ironia i li sobra massa almívar perquè, en alguns paràgrafs és com l’horòscop: qui no se sentirà identificat si llegeix coses com que “té un pensament independent i no accepta les afirmacions dels altres sense evidències satisfactòries”. Una descripció vaga, però laudatòria, li va bé a Lleó, Gèminis o Sagitari.
Fins i tot una editorial prestigiosa com Espasa va haver de sortir a desmentir que un conegut premi de poesia (EspasaEsPoesía) no l’havia guanyat un robot, sinó un veneçolà. Diu molt del món en què vivim; però encara més del concepte que tenim de la intel·ligència artificial.
Com a mostra una part del poema premiat: “Hay que aprender a cuidar / a la gente que nos hace bien, / la que esperaría todos los trenes / con tal de volvernos a ver, / la que nos acompaña / en los días grises / y en los bonitos también”.
No ens equivoquem això ChatGPT no t’ho firma ni víctima d’un ciberatac rus o amb sobredosi de vodka. No ens el podem imaginar, al pobre, amb tots els xips enrojolats per la possibilitat que se li atribueixi una ximpleria com aquesta.
