En els anys que porto dins el ram de les noves tecnologies he vist aparèixer uns quants conceptes tecnològics. L’any passat van ser la intel·ligència artificial i la seva manifestació més recent, el ChatGPT.
Aquesta aplicació recull una sèrie de textos existents a internet de manera automàtica, els analitza, i a partir d’allà pot formular el seu propi text seguint aquests models. A partir d’un conjunt de programes existents i d’una pregunta o problema a resoldre, és capaç de proposar una possible solució al problema i escriure el programa corresponent. Així mateix, ens pot escriure una carta de motivació, i a més ho fa relativament bé. Malgrat algun error, l’aspecte general del text sol ser prou correcte perquè molts lectors tinguin dificultats per fixar-se que en realitat no és una persona humana qui l’ha escrit.
Evidentment, té accés a un gran conjunt de models trobats per arreu de la xarxa i és capaç de redactar respostes a molts tipus de treball escolar. Alguns alumnes s’hi han fixat i ja s’han detectat casos en què han intentat fer passar els textos del robot per seus. Els docents també ho han vist, com no podia ser d’una altra manera. La seva primera reacció ha estat de rebuig: aquest nou element ens pertorba, i per consegüent, la nostra primera reacció és intentar eliminar-lo de l’espai educatiu. Seria una mica com l’aparició del mòbil a les aules, si ho recordeu. Si més no, així ha estat la reacció del districte escolar de Nova York, tal com ho diu Ars Technica en un article recent, New York City schools block ChatGPT, fearing negative impact on learning.
Aquí a Andorra, l’impacte i les reaccions han estat relativament menors, de moment. Però n’hem de tenir consciència perquè, aviat o tard, les eines de la intel·ligència artificial s’aniran escampant i també ens arribaran. En tot cas, potser ens hauria de permetre fer una reflexió sobre com estem ensenyant i quina mena de treball demanem als alumnes.
Una primera reflexió que us proposo és que és perfectament normal que hi hagi un component de repetició dins l’ensenyament. Una de les coses que es demana als nostres alumnes és saber repetir una sèrie de patrons: saber calcular unes fraccions o resoldre una equació, o redactar un text més o menys correctament. Per arribar a fer-ho bé, no hi ha més manera que practicar les fraccions i redactar textos. La primera vegada que ho fem, no sortiran massa bé. Ens caldrà fixar-nos en els nostres errors, entendre què s’està fent malament, i tornar-ho a intentar. De vegades, això de fer exercicis repetits no fa massa il·lusió i pot semblar una pèrdua de temps, sobretot en aquesta societat moderna on sembla que tot hagi de ser guai i entretingut. Però la repetició és l’única manera d’arribar-hi. Vist així, l’arribada d’un ChatGPT que pot fer les redaccions millor que molts alumnes ha de ser un element pertorbador. Ho ha de ser anímicament per a l’alumne que es preguntarà de què li serveix aprendre a fer la feina, i a més de manera repetitiva, quan hi ha una màquina que la sap fer.
Així, sembla que la nostra segona reflexió ha de ser sobre quines qualitats o coneixements necessitarà per poder trobar una feina i esdevenir un membre productiu de la societat. Ja que no li serà suficient simplement de tenir informacions: Google i Wikipedia han acabat amb la figura de l’expert que ho és perquè coneix unes dades. Tampoc n’hi haurà prou de saber-les redactar, com ho demostra ChatGPT. Aleshores, als humans tan sols ens queda el pensament crític i creatiu. Això deriva del fet que la intel·ligència artificial, de moment, tan sols sap repetir i perfeccionar mecànicament un procés. Allò que li falta és aquella espurna humana que ens fa preguntar: “I si...?” I si canviem els motlles existents i cerquem quelcom de nou? I si intentem allò que ningú ha fet fins ara? Aquest és el valor afegit que nosaltres, com a espècie, podem aportar al debat. És el valor afegit que ens podem aportar a nosaltres mateixos, i àdhuc donar-li el valor econòmic que es mereix. O ensenyem als nostres alumnes a raonar i a crear abans de tot, o els xatbots del metavers ens menjaran.