Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

'Chuches'




“L’escriptor txec Milan Kundera va escriure en 1968 una novel·la titulada La broma, en la qual un personatge envia una targeta postal amb la frase ‘L’optimisme és l’opi del poble’; per aquest delicte, al personatge l’acusen d’enemic del poble i el condemnen a treballs forçats a les mines de carbó”.

Llegeixo això mentre viatjo en tren de tornada a casa. Al costat, la meva filla pren una cosa molt estranya que ha escollit a la botiga de chuches i somriu. No han passat ni dues hores que sanglotava perquè volia una cosa que en realitat no necessitava i li he dit amb veu de mare repel·lent: “Però si tens de tot i més de la meitat del que tens no ho fas servir”.

Va ser precisament per aquesta obra, La broma, que Kundera va ser expulsat del Partit Comunista, les seves novel·les van desaparèixer de llibreries i biblioteques del país, i se li va prohibir viatjar als països occidentals. Eren altres temps. Dictatorials, d’autarquies i censors, de molta foscor...

La broma la vaig llegir anys enrere, quan era jove i estudiava a la ciutat que ara deixo enrere. Anava molt al cinema, molt més que a la universitat, i veia pel·lícules d’autor. Tenia coses que no necessitava, i plorava pels mals del món. I sanglotava. A vegades massa, perquè no veia la vida amb prou optimisme. I devorava llaminadures indescriptibles amb una certa ansietat, mentre la meva mare per telèfon, i amb la veu no gens repel·lent de qui pateix 600 quilòmetres de distància maternofilial em deia que tot estava bé si jo estava bé...

La cita del principi d’aquest escrit l’he tret del llibre Sonríe o muere: La trampa del pensamiento positivo, de Barbara Ehrenreich. A la introducció l’autora descriu com el pensament positiu es va infiltrar (parla de “les fosques arrels”) a la cultura nord-americana per reforçar-ne l’orgull nacional i, de manera simbiòtica, calar en el capitalisme de consum: “La cultura consumista fomenta que els individus vulguin més –més cotxes, cases més grans, televisors, mòbils, tot tipus d’andròmines–, i el pensament positiu hi és a l’aguait per dir-li a cadascun que es mereix més, i que pot aconseguir-ho si de veritat ho desitja i està disposat a aconseguir-ho amb el seu esforç”.

Interrompo la lectura per pensar en les masses coses que no necessita la meva filla i no tindrà (perquè no les necessita, disculpi’m la redundància) mentre l’abraço de manera furtiva. Ella em respon amb més força i somriu. I li dic que tot està bé si ella està bé. Però no m’escolta perquè du posats els auriculars i mira alguna cosa que s’ha descarregat a la meva tablet. Ella fulmina sense pietat la llaminadura indescriptible. I el paisatge de casa nostra comença a albirar-se, potser metafòricament, allà al fons per la finestra del tren.

Comentaris: 1

Comentaris

Vull compartir amb vosaltres el protocol :XUXES. Heu tingut un dia de merda a la feina (ahir mateix) preveus que el tema s'allargui durant la setmana? .Doncs felicitats! podeu iniciar el protocol.Elegeix de manera cuidadosa totes aquelles llaminadures de l'infantesa una bossa suficientment gran per compartir amb els teus companys de feina.En el moment més algit treu la bossa i crida XUXEEE PARTYY!.El consum de sucres dóna energia i alegra l'ambient.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic