La capacitat de fer el ridícul d’alguns és proverbial. I qüestions com la igualtat de gènere, per exemple, en són camp abonat. Uns il·luminats de la Universitat (?) de Granada, ho deuen haver sentit, han tingut l’ocurrència d’inventar-se una “calendària” que tindrà mesos com la “genera”, la “febrera”, la “marça” i anar fent. Com que confonen gènere i sexe i no hi ha res a fer, qualsevol cosa que soni a masculí els sembla una imposició del patriarcat i bla, bla, bla. És clar que després de fer-nos dir infants en lloc de nens i professorat en lloc de professors, per no parlar de l’estupenda donanitat, era només qüestió de temps. Arribats en aquest punt, per què no portar aquesta lògica àgrafa fins al final i dir periodisto, astronauto, hostesso i policio? Gerard Piqué, per exemple, seria un formidable defenso. Ho veuen, oi? I per què pilota, clarament sexista, i no piloto, més neutre? No faltaran, és clar, ànimes càndides a qui tot plegat els semblarà sensacional. Tot sigui per la causa: les intencions són bones, així que barra lliure. A casa, en canvi, ens ha semblat molt més exemplar el cas del Tour Down Under australià, la primera volta ciclista que es decideix a eliminar les senyoretes aquelles que reparteixen petonets als guanyadors. Els mallorquins n’han copiat enraonadament la idea. I els que vindran. Qui s’atrevirà a qüestionar l’eliminació, per convicció o per oportunisme, de cerimònia tan tronada? Ara només falta que l’exemple s’escampi a altres esports. Podríem començar amb les cheerleaders, que grinyolen tant com les hostesses ciclistes. De veritat que a ningú no li fan nosa? Vaja, que no n’hi ha prou d’aplaudir el que fan als antípodes i fer com si res. Les cheerleaders, el piloto. De bàsquet. No sé si m’explico.
