Cinc anys d’una nova generació
Dimarts passat, 31 de maig, a la sala del Prat de Roure, Demòcrates per Andorra va celebrar cinc anys d’ençà que va concórrer per primera vegada a les eleccions, l’abril del 2011.
Fa doncs cinc anys que hom ha començat a creure en un projecte, a sentir-lo i defensar-lo, que va més enllà de mirar com arriben cada quatre anys uns nous comicis. Un projecte que, malgrat els atacs, les crítiques i les difamacions, continua avançant i té el suport de gent nova, de diferents sectors i ideologies, però també de diferents generacions.
He tingut la sort, en els darrers cinc anys, de conèixer persones de perfils molt diversos, que fan la riquesa del partit, una diversitat d’opinions que reforça un tarannà molt més obert del que estàvem acostumats a veure en la política andorrana. I potser és aquest tarannà el que ha fet que l’onada taronja no fos només un efecte passatger.
Tinc el privilegi de poder percebre la política i el partit des d’una visió molt diferent de la que poden tenir altres persones, afiliats o simpatitzants.
El fet d’encapçalar una secció jove, en la qual puc percebre les opinions d’un públic que poques vegades pot expressar el que pensa o, fins i tot, sovint se sent intimidat pels que m’agrada anomenar “mamuts de la política”, fa que els inputs que m’arriben no siguin els mateixos que puguin defensar uns i altres en reunions o mitjans.
Els joves amb qui em reuneixo quotidianament no tenen una ideologia marcada, no tenim experiència en política. Parlem des del punt de vista que pot tenir qualsevol ciutadà. I és gràcies a aquest fet distintiu que entenc que la inquietud per entendre el perquè, el com i el quan és latent entre la societat i els joves, encara que sovint sembli el contrari.
Diuen que els joves som el futur de la política, doncs no em cansaré de dir, per activa i per passiva, que els joves no som el futur sinó el present de la política.
Quan parlo amb el Miquel, l’Ignasi, la Cristina, l’Albert o la Judit ‒i hi podria afegir setze noms més, sense comptar els que no estan a la Secció Jove però ens donen suport‒, no hi veig simplement joves, hi veig opinions, idees i propostes dignes de ser escoltades i que podrien sortir fàcilment de boca de molts ministres i polítics actuals. Però el més important és que són opinions diverses i amb característiques molt diferenciades.
Llavors és quan em pregunto com és possible que parlant de joves i d’un partit, que suposadament, per la imatge que sovint s’atorga a aquest tipus d’organitzacions, hauria de ser un repulsiu (i no un revulsiu), acabi aglutinant tants joves caracteritzats per opinions tan diverses. Doncs la resposta és ben senzilla. Reprenent el que comentava al principi, Demòcrates per Andorra construeix un projecte que va més enllà de la política clàssica i mira cap al futur i les noves generacions.
Per aquest motiu, els joves ens sentim implicats en el projecte, però això no vol dir que estiguem sempre d’acord en el que es fa, ni de bon tros. Però si Demòcrates per Andorra no té por d’enfrontar-se a crítiques i insults a canvi d’assegurar un futur sostenible, llavors nosaltres hem de fer l’esforç de preguntar, d’entendre i, sobretot, d’opinar.
Per acabar, m’agradaria parlar de la Secció Jove actual, després d’aquests cinc anys. Hi he estat present des que es va crear fins avui i he pogut veure com ha anat venint i marxant gent; de tots ells en guardo un bon record. Però el que fa més il·lusió és quan veus que arriben nous joves que no tenen cap lligam aparent amb DA, que tenen
18 anys acabats de fer i que no vénen fruit de l’onada taronja del 2011. Aquests joves són els que demostren que aquests cinc anys han fomentat una nova generació de polítics.