En contra d’aquelles promeses fetes quan va entrar en vigor la llei de l’IRPF, ara es tipifica el delicte fiscal amb penes de tres mesos a tres anys per qualsevol diferència de criteri entre vostè i el Govern que superi els 50.000 euros d’IRPF, o de qualsevol altre tribut.

Si la diferència supera els 150.000 euros, aleshores la pena de presó passa a ser d’un any a cinc anys, amb l’agreujant que es considera un delicte subjacent de blanqueig de capitals.

Recordem que el delicte de blanqueig de capital es pot considerar un delicte continuat i que la seva prescripció esdevé complicada

Donada la recent alegria amb què les nostres autoritats posen a la presó persones que, casualment, tenen la característica comuna de no ser amics dels qui realment manen a DA; i donada la recent alegria amb què les nostres autoritats entren als domicilis particulars i als despatxos professionals remenant tots els papers i documents informàtics, em sembla que hem de deixar de definir la fiscalitat andorrana com una tributació de baixa intensitat per passar a considerar-la un exercici d’alt risc.

Efectivament, cal posar aquesta nova llei dins del context de legislació líquida que domina Andorra. Constatem la severitat de les interpretacions contra els enemics dels qui realment manen a DA i constatem la dolçor de les interpretacions aplicades als membres de DA o als seus amics. Tot molt legal! Faltaria més! Però massa coincidències en les quals sempre es destrossa la vida als “altres”.

Davant d’aquesta mal·leabilitat legal, s’imagina la facilitat per complicar la vida a qualsevol enemic dels qui realment manen a DA? Una divergència d’interpretació de 50.000 és massa fàcil de fer en determinades circumstàncies.

Estem davant d’un risc de tres anys de presó per una diferència d’interpretació de 50.000 euros. Un risc que els nostres governants suposen que el votant andorrà assumirà dòcilment com ha assumit la resta de disbarats institucionals viscuts darrerament. Espero que s’equivoquin i que el ciutadà andorrà –sobirà- reaccioni. Però el que és segur és que ningú de fora, mínimament informat, vindrà a Andorra a viure ni a fer activitats econòmiques per exposar-se a aquests riscs. De forma que la inversió estrangera i l’atracció de residents rics esdevé una ficció atès el risc vital que comporta un país en el qual els estrangers queden cuits en cinc minuts com hem vist amb l’espoli de BPA, combinat amb la facilitat de posar algú a la presó per una discrepància fiscal de 50.000 euros.

D’altra banda, hem de recordar que els estrangers titulars de comptes no regularitzats a Andorra poden estar cometent un delicte fiscal a casa seva i el corresponent delicte subjacent i continuat de blanqueig de capitals. La tipificació d’aquests delictes a Andorra comporta l’activació dels acords internacionals. Si aquesta persona vol estar segura, no pot esperar fins a final d’any per treure els seus diners d’Andorra. S’ha acabat allò de pensar que pot esperar fins a final d’any perquè l’intercanvi automàtic s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2018 per als comptes de menys d’un milió.

Aquestes persones tampoc podran estar segures posant els seus diners no regularitzats en societats patrimonials andorranes, atès que aquestes elusions també passen a estar tipificades a Andorra.

De forma que amb l’actual redactat de la llei, els estrangers ja es poden espavilar a treure els diners no regularitzats o altrament estaran exposats a riscs importants, entre d’altres, a ser objecte d’intercanvi espontani de dades.

Aquest panorama ens porta a l’escenari que qualsevol entitat financera, qualsevol despatx d’advocats, qualsevol administrador de societats o qualsevol notari que tingui coneixement que un ciutadà d’Andorra o de fora d’Andorra tingui diner negre (fiscalment negre) i no ho denunciï, podria ser considerat membre d’una xarxa de blanqueig. Així de bèstia!

Davant d’aquest nou escenari, recordem que, per exemple, a Vall Banc hi ha un gran nombre de comptes que no s’han pogut tancar per tenir bloquejada la part de renda variable i la part de comptes en divisa dòlar. Si hi ha comptes que no s’han regularitzat, estaríem davant d’una xarxa de comptes que estarien cometent un delicte fiscal i el subjacent delicte de blanqueig de capitals que es pot considerar continuat. Segons la nova llei, es podria considerar que estaríem davant d’una xarxa organitzada de blanqueig de capitals.

De forma similar, recordem que l’AREB també segueix bloquejant molts comptes a BPA que no s’han pogut tancar, entre els quals hi pot haver comptes que no s’han pogut regularitzar per manca de liquiditat. Comptes que conformarien una xarxa de blanqueig de capitals.

Recordem que Govern va promoure les societats andorranes tenidores de patrimoni com, per exemple, societats tenidores de patrimoni no regularitzat per evitar l’intercanvi automàtic de dades. Societats degudament creades davant de notari, autoritzades per inversió estrangera i en alguns casos gestionades per advocats, financers o administradors professionals andorrans. Societats que passarien a tenir una activitat subjacent de blanqueig de capitals.

Pregunto: de veritat és ara el moment d’obrir aquest nou front de conflictivitat?

La solució és evident

La primera solució és que el poble sobirà exigeixi noves eleccions i faci net d’unes persones que, o no tenen capacitats, o tenen massa maldat. I hem d’introduir la hipòtesi del factor de maldat ja que no es fan tants disbarats per error o per fets exteriors imprevisibles!

La segona solució és que el Consell General modifiqui el text de la llei sobre el delicte fiscal en tres aspectes fonamentals

1. Posposar l’entrada en vigor de la llei fins a l’1 de gener de 2018 per, almenys, deixar el mateix temps de maniobra que es permet per a l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic per als comptes de menys d’un milió.

2. Posar el criteri de delicte fiscal a partir d’un import de 300.000 euros o un altre import realment rellevant i no a partir de 50.000 euros. El més just seria posar-ho a partir d’un percentatge de l’obligació fiscal. A molts països aquest import és molt més alt. Ni Espanya es va atrevir a posar el llindar als 50.000 euros que proposaven els tècnics de Hacienda.

3. Deixar clar que els delictes penals i el corresponent subjacent de blanqueig i la possible interpretació de delicte continuat de blanqueig de capital serà sols aplicable a negocis o generacions de renda posteriors a l’entrada en vigor de la llei. Altrament, l’actual redactat de la llei obra una perillosa interpretació que qualsevol bon expert fiscal entendrà però en la qual ni vull entrar per no donar idees destructives al ministre Cinca.

Aquest article continuarà amb una sèrie d’almenys dos articles més que exposaran altres iniciatives governamentals recents que rematen Andorra i que encara es podrien solucionar si els consellers generals actuessin.