Com a fundadora de Yellow Camel, la principal empresa saudita de serveis de producció internacional, Al-Emam està impulsant l’Aràbia Saudita com un dels grans centres mundials de rodatge: "Volem convertir l’Aràbia Saudita en el hub cinematogràfic més gran del món. I com es veu, l’ADN del cinema està canviant de continent."

El canvi ha estat ràpid i espectacular. Fa pocs anys no hi havia pràcticament cap empresa de lloguer audiovisual. Ara, el país en té més de 35, a més de platós a Neom, un estudi virtual a Riad i una nova instal·lació a Jiddah: "Cap altre país hauria pogut construir aquesta infraestructura en només quatre anys. A d’altres els ha costat entre 15 i 20."

Un dels grans atractius és la rebaixa del 40% en despeses –una de les més generoses del món, i sense límit. Sumat a la varietat paisatgística –de la ciutat històrica de Jiddah a la costa del Mar Roig o els penya-segats d’Abha–, no és estrany que productors internacionals s’hi estiguin traslladant. Yellow Camel ofereix un servei integral: permisos, subvencions, equips, personal local –i una gestió impecable dels reptes culturals i logístics.

"Et donem pressupostos detallats per tres ciutats, línia per línia. Treballem colze a colze amb tu." La feina d’Al-Emam és tan estratègica com visionària. Dona resposta a tot tipus de projectes –des de cinema d’autor europeu fins a blockbusters de Bollywood. Amb la sostenibilitat com a pilar del futur, l’Aràbia Saudita ja s’hi està adaptant: "Neom aposta per l’elèctric. El focus és la sostenibilitat. Aquest serà el futur del cinema aquí –i potser també arreu," diu Al-Emam.

Tot i operar en mons aparentment oposats –una des del minimalisme creatiu i l’altra des de la gran infraestructura–, Clarke i Al-Emam comparteixen una convicció profunda: el cinema està evolucionant, i vivim un moment clau.

Clarke defensa la força de la narració humana, nua i honesta. La seva pel·lícula, rodada amb mitjans improvisats, explica una història íntima i convida una nova generació a imaginar un altre tipus de cinema.

"El més difícil és oblidar-te de tu mateix. Però quan els actors es veuen en pantalla, parlen directament. Hi ha una honestedat en aquesta mirada que altres formes més clàssiques de cinema sovint no permeten."

Mentrestant, Al-Emam construeix un ecosistema nacional on aquestes històries poden arrelar, siguin locals o globals: "Cada any hi ha més competència i més talent local. Així és com es construeix una indústria sostenible. D’aquí a pocs anys, el 70% del cinema mundial es rodarà a l’Aràbia Saudita. Moltes de les pel·lícules més importants dels pròxims 20 anys naixeran aquí."

El futur del cinema no es troba en un sol lloc ni en un sol format. Depèn de l’accés, del desig de connectar amb el públic, i d’una col·laboració sense fronteres.

Junts, Clarke i Al-Emam representen les dues forces que estan redefinint el cinema: la visió personal i la infraestructura global. Un futur on la generositat es veu en pantalla −sense que per força costi més. Si en tens cap dubte, pregunta a Clemy Clarke. El seu experiment amb l’iPhone ho deixa clar: el món no necessita més equipament, necessita més llibertat per crear.