L’auge de l’extrema dreta a nivell mundial, abanderant un discurs contrari a la immigració i responsabilitzant els immigrants de qualsevol mal, ha comportat que formacions polítiques de dreta moderada, conservadores i centristes hagin endurit també els seus discursos i polítiques migratòries per mirar d’aturar les fuites de votants cap a aquests postulats més extrems.
Andorra, òbviament amb les seves especificitats, no és aliena a tots aquests moviments i ja hi ha qui, amb més o menys soroll, s’ha fet seves mesures com l’expulsió dels immigrants que delinqueixen, i d’altres que s’han apuntat a discursos com el de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que va dir que “la ciutadania italiana no es regala”, o el més recent “la nacionalitat no es regala, es mereix”, del líder popular espanyol Alberto Núñez Feijóo.
Segurament és aquest context el que explica que la majoria parlamentària que dona suport al Govern hagi aprofitat el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de nacionalitat, que pretenia flexibilitzar alguns dels requisits actuals per a l’obtenció de la nacionalitat per no penalitzar, per exemple, aquelles persones que tenen una residència legal i efectiva no continuada en el temps, per endurir l’accés a la nacionalitat, la concessió de la qual supediten “a no haver estat prèviament condemnats per infraccions penals doloses i a poder demostrar una bona conducta cívica”.
Vull creure que es definirà molt bé què s’entén per conducta cívica. Conduir parlant per telèfon i posar en risc la seguretat de vianants i altres conductors serà motiu de denegació de la nacionalitat? Qui serà l’encarregat de dir què és o no és cívic? Què passa amb aquells que ja tenen la nacionalitat i no són cívics? Se’ls hi retirarà? A veure si lligar civisme i nacionalitat acabarà essent tant o més perillós que lligar immigració i delinqüència.
