Claques, contradiccions i traïcions

Si nosaltres som contradictoris de mena –diria– com no ho ha de ser un sistema, sigui quin sigui, creat, organitzat i practicat per nosaltres. Així doncs, haurem d’esmenar allò de Marx sobre les contradiccions del sistema capitalista. Perquè dins i fora del capitalisme, el nostre grup de convivència –per connectar amb l’argot imposat per la Covid–hi ha contradiccions. És contradictori, per exemple, que un país imposi unes condicions a un altre (vegeu la quarantena d’entrada) i les obviï olímpicament quan hi ha, suposo, poderosos interessos en joc  (vegeu la disputa d’un partit de la Champions). És contradictori oferir una formació sobre l’actuació dels treballadors en temps de pandèmia, com l’actual, i fer-ho sense respectar allò que es diu que s’ha de fer. És contradictori dir que tenim un país segur i dibuixar un panorama catastròfic, com fan tot creuant la frontera. És contradictori mantenir reunions per tractar temes importantíssims referits a adolescents i joves amb dificultats, les que siguin, d’encaix en la societat de perfectes que ens hem muntat –una altra contradicció o més aviat mentirijilla– i no convidar qui pot saber d’aquestes problemàtiques.  És contradictori voler ser una veu alternativa i tenir una claca d’incondicionals que t’ensabonin tot el dia. En fi, hi ha moltes i moltes contradiccions i potser de més flagrants que les que se m’han acudit ara mateix. Ep, xata, que tu també ets molt contradictòria i això de la claca et tira. Qui, jo? A qui, a mi? I tant, això ja ho he reconegut des de bon començament. I com que he avisat no em considero traïdora. O sí?