Tot just fa uns dies hem posat el punt final a la primera edició del ClàssicAND. Un festival que ha nascut amb la intenció d’acostar la música clàssica, la dansa i les arts escèniques de primer nivell al Principat. És cert que hi ha hagut propostes d’aquesta mena anteriorment, però mai amb una aposta tan forta com la que s’està fent ara. I és que, precisament, aquest esdeveniment ha aconseguit sumar totes les forces possibles en aquest camp.
Així, a banda del ministeri que encapçalo i el de Cultura, en són impulsors també els comuns d’Ordino i Andorra la Vella, així com les entitats financeres Creand Crèdit Andorrà i MoraBanc. Això ha suposat que els esforços que fins ara es destinaven de manera separada a altres programacions, com la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella o l’Ordino Clàssic, ara hagin permès engegar aquest projecte a nivell nacional.
La inversió que s’hi ha destinat és important vist l’alt nivell del seguit d’artistes que durant aquestes dues setmanes han desfilat pel país. I aquest fet l’hem d’agrair a Joan Anton Rechi, director artístic del projecte. És un plaer poder comptar amb una persona com ell, que tants èxits ha tingut fora d’Andorra, al capdavant de ClàssicAND.
Tornant als artistes, Anita Rachvelishvili, Valentin Dytiuk, la Vertigo Dance Company o Ariadna Gil, només per dir-ne alguns, són coneguts entre els entesos per la seva mestria. I els que no els coneixíem però hem tingut l’oportunitat de gaudir-los, també hem quedat convençuts i sorpresos de les seves impressionants capacitats. Ha estat també l’oportunitat d’obrir els escenaris a talent del país, amb les actuacions de la pianista Míriam Manubens o els joves de Jo Dansa.
D’altra banda, un dels punts forts del festival han estat les seves localitzacions. El fet de poder realitzar algunes actuacions a l’aire lliure (als jardins de Ràdio Andorra, la Plaça del Consell General o el Parc Central) ajuda a posar en valor espais emblemàtics i veure’ls com a nous escenaris possibles. En el cas de Ràdio Andorra, per exemple, ens va permetre tornar a portar la música a prop d’aquest edifici, un lloc on durant molts anys va ser-ne protagonista indiscutible.
I és per això que estem convençuts que ClàssicAND ha de tenir continuïtat. Perquè es tracta d’una iniciativa única a la qual cal donar temps perquè es consolidi i es posicioni. Estem segurs que hi ha una part de la població que trobarà en ella un tipus de proposta que fins ara no tenia cabuda al país. I pot ser també la porta d’entrada a un tipus de música i dansa per a certes persones que fins ara no s’hi sentien atretes. A tall d’exemple, la projecció de la pel·lícula Jurassic Park, amb l’acompanyament musical de l’Orquestra de Aragón, ha estat la proposta amb el públic més nombrós: prop de 700 persones van seguir-la un diumenge a la tarda al Parc Central.
En definitiva, hem volgut oferir una aposta, tant a espectadors locals com internacionals, centrada en un públic més especialitzat.
Ara ens toca analitzar els resultats d’aquest primer any. Les primeres edicions sempre suposen un repte, perquè tot és nou i no es té l’experiència d’anys anteriors. Però estem segurs que podem potenciar tot allò que s’ha fet bé i ajustar, si cal, alguns aspectes per a la pròxima edició. Ho farem, conjuntament amb la resta de promotors, amb una mirada crítica però positiva. Perquè com he dit, la voluntat és que perduri i que l’any vinent per aquesta època puguem estar fent un balanç positiu de la segona edició del festival.
Començava aquest article dient que acabem de posar punt final a la primera edició del ClàssicAND. Permeteu-me que l’acabi amb l’esperança que, més aviat, sigui un punt i seguit.
