Alguns parlen de “capsa de galetes” que serveix per repartir prebendes entre els afins. D’altres d’“d’estómacs agraïts” que lloen tot el que facin els que tenen el poder. Són comentaris per referir-se de manera diferent a la mateixa cosa. La sensació existent a la societat és que el “clientelisme” és una realitat en molts àmbits i molt difícil d’erradicar. I, pel que es veu, és una de les causes de l’abstencionisme polític en alça, com també segurament passa a altres indrets, tot i que aquí es veu més per la reduïda dimensió del país. L’anomenat abstencionista passiu, afirma l’informe elaborat pel CRES, “no es preocupa perquè no té repercussió a la seva quotidianitat, però pot participar-hi si obté alguna classe de recompensa particular”. No sé el grau de clientelisme que hi ha en les administracions andorranes, però d’haver-n’hi, n’hi ha, i potser ens estem acostumant massa a conviure-hi. A més, també existeix al sector privat perquè qui no coneix algú que, per voluntat de l’amo, està ocupant una responsabilitat que clarament el supera, tot i que a casa seva cadascú fa el que vol i, per tant, no cal parlar-ne. És un debat que sí que caldria fer, però, pel que fa a les administracions, i mai no es vol abordar de manera clara perquè segurament els que perdrien plomes serien molt nombrosos. Afavorir els teus i perjudicar els que no són de la mateixa corda política es veu, fins i tot en aquest segle XXI, com una cosa normal. I és que ja se sap que potser algun dia els teus manaran i tu també demanaràs alguna cosa. I després alguns s’estranyen de la desafecció per la política!
