L’acumulació de les accions i les omissions de les nostres autoritats ha creat un escenari tan greu que, si la situació no canvia abans de cent dies, els clients estrangers de Vall Banc es veuran obligats a perdre una gran part dels seus saldos o a renunciar-hi íntegrament. El “risc reputacional” per a la plaça financera andorrana és evident i la inacció de l’INAF esdevé incomprensible.
Les nostres autoritats estan acorralant els clients de Vall Banc entre dos fronts que els ofeguen: per una banda, els clients de Vall Banc segueixen sense poder accedir als seus estalvis en dòlars i sense poder vendre les seves inversions en accions. Un corralito que se suma a les limitacions de disponibilitat dels dipòsits que va crear l’AREB abans de vendre Vall Banc i que ara es veu agreujat per una decisió unilateral de Vall Banc que prohibeix als seus clients disposar de més de 250.000 euros en efectiu abans de final d’any i de transferir diners fora de països OCDE.
Per l’altra banda, a partir del dia u de gener del 2017, d’aquí 100 dies, les nostres autoritats lliuraran automàticament a les hisendes estrangeres les dades dels comptes dels clients estrangers de Vall Banc.
El cas dels clients que es van quedar atrapats dins de BPA és molt pitjor atès que no s’ha fet cap nova migració de clients a Vall Banc i seguim sense data prevista per fer-la, en contra del que havien promès les nostres autoritats. Al pas que anem, aquests clients ho perdran tot, fins la salut.
Aquesta diabòlica pinça s’ha agreujat des del mes de maig per les següents accions i omissions de Martí, Cinca i Saboya, que difícilment es podrien entendre únicament com a fruit de la seva incompetència:
– En primer lloc, les nostres autoritats permeten que des del dia 11 de maig (fa 134 dies), JC Flowers mantingui bloquejats els saldos dels clients de Vall Banc en dòlars i les inversions en accions segueixen sense poder-se vendre. ¿Algú es pot creure que si JC Flowers fos el gran imperi financer que ens han venut mancaria dels recursos necessaris per desbloquejar els comptes dels corresponsals en dòlars i dels custodis de les accions, o per injectar els recursos propis per fer front a la situació? És evident que el bloqueig dels saldos en dòlars i de les accions dels clients de Vall Banc reporta importants avantatges per a JC Flowers. Per una banda permet mantenir captius els clients, que no poden marxar mentre no aconsegueixin vendre la part de la seva cartera en accions o recuperar els seus saldos en dòlars. Actualment, els clients de Vall Banc treuen els diners del banc. Les xifres que m’arriben representarien que aproximadament un 80% dels diners desbloquejats a Vall Banc (renda fixa i saldos en euros) haurien sortit del banc. Evidentment, si la renda variable i els saldos en dòlars estiguessin desbloquejats, no quedaria gran cosa dins de Vall Banc. És evident que Vall Banc treu avantatges de la manca de liquiditat, però el que no és gens evident és que si l’INAF considera que Vall Banc és un banc andorrà permeti aquesta manca de liquiditat 134 dies després d’obrir les portes. I tots sabem qui nomena els membres de l’INAF.
– En segon lloc, és inadmissible que les nostres autoritats permetin que Vall Banc reforci el corralito limitant durant els propers 100 dies les retirades en efectiu a un màxim de 250.000 euros i que limiti les transferències a comptes de bancs de l’OCDE quan no es justifica cap mesura reforçada atès que els diners dels clients de Vall Banc s’han considerat totalment legals després de 120.000 hores d’auditories.
– En tercer lloc, el dia 21 de juny del 2016, a proposta del ministre Cinca, el Govern va entrar a tràmit parlamentari el projecte de llei d’intercanvi automàtic, en què va introduir una disposició transitòria segons la qual l’intercanvi de dades dels comptes amb un saldo inferior a un milió de dòlars es retardaria un any i tindria efectes per a les dades de l’any 2018. Una veritable temeritat atès que no es va consensuar amb la UE ni amb l’OCDE i es va fer en paral·lel als processos de ratificació dels convenis d’intercanvi automàtic amb l’OCDE i amb la UE. Si es volien crear tensions, no es podia fer millor. Evidentment, l’acció de Cinca, tolerada per Saboya i beneïda per Martí, va irritar el Parlament Europeu, que ràpidament, el dia 6 de juliol del 2016, va emetre una resolució en què deia textualment: “Lamenta que Andorra s’hagi compromès a aplicar l’intercanvi automàtic d’informació el 2018 en lloc del 2017...” Seguidament, el dia 14 de setembre, la Comissió Europea ha publicat la llista prèvia de paradisos fiscals, en què ha inclòs Andorra. És molt important destacar que, contràriament al que han manifestat les nostres autoritats, la Comissió Europea ha deixat molt clares les penalitzacions a les quals s’enfronten els països que es quedin a la llista de paradisos fiscals, entre les quals destaco l’anul·lació de l’acord duaner. Ni més ni menys! També és important destacar que, segons l’informe, la Comissió Europea considera que Andorra presenta un risc per manca de transparència i per la presència de règims fiscals preferencials no compatibles amb els criteris de la Comissió Europea i que, a sobre, serien agressivament comercialitzats per les nostres pròpies autoritats dins de països de la CE. Uns fets que tiren per terra les preteses homologacions del nostre marc fiscal.
– En quart lloc, l’aparició d’Andorra en la llista prèvia de paradisos fiscals posa pressió sobre el Consell General perquè esmeni el projecte de llei de Cinca i apliqui tot l’intercanvi automàtic de dades a partir del dia 1 de gener del 2017 sense l’excepció per als saldos de menys d’un milió d’euros. El dilema és que la CE no revisarà la llista fins al gener del 2017, i la CE no tancarà la llista definitiva fins a finals del 2017. Un escenari que posa encara més pressió als clients de Vall Banc i, de fet, a tots els clients de la banca andorrana.
Tot indica que abans de 100 dies molts clients estrangers de Vall Banc no podran treure tots els seus diners del compte i tancar-lo i s’exposen a l’intercanvi automàtic. Aleshores, abans de 100 dies, els clients de Vall Banc s’han de decidir per una de les opcions següents:
1. Abans de final d’any, regularitzar els comptes amb el fisc espanyol o del seu país de residència, pagant unes sancions que, en tot cas, superaran el 60% del saldo, i preparar-se per ser objecte d’una inspecció a fons dels darrers anys.
2. Fer front a unes sancions d’un total entre el 140% i el 150% del saldo, una inspecció a fons dels darrers anys i un risc real d’ingressar a presó.
3. Treure el que puguin i renunciar a la resta del compte fent un traspàs dels actius bloquejats a un compte del mateix banc. Una operació desesperada per evitar sancions, inspeccions i el risc de presó. Evidentment, els beneficis monetaris per a JC Flowers serien brutals.
En qualsevol cas, la reputació d’Andorra quedaria sota mínims. Si vostè fos client estranger de Vall Banc, ¿què faria?
Si vostè fos una persona andorrana que ha votat aquestes autoritats, ¿seguiria mirant cap a un altre costat?
Queden 100 dies, ni un dia més.