Coetanis de Romeu: Jean-Auguste Brutails

Avui parlem d’una persona que era molt apreciada del nostre veguer francès, Charles Romeu. Es tracta de Jean-Auguste Brutails. Va néixer el 20 de desembre de 1859 a Viviez, al Rosselló, i va morir a Bordeus el 1926. Va ser arxiver dels Pirineus Orientals i de la Gironda, un excel·lent historiador, paleògraf i jutge al Tribunal Superior d’Andorra fins a la seva mort.

De la seva prolífica bibliografia, destacarem avui La Coutume d’Andorre, un encàrrec del ministre de la instrucció pública (1904). Brutails va viatjar sovint a Andorra, en ocasions acompanyat per Charles Romeu, que el va menar fins al Palau episcopal perquè li obrissin l’arxiu. Tot i que Brutails ja havia vingut anteriorment, els viatges per elaborar aquest llibre van tenir lloc el 1900, el 1901 i el 1902 a fi d’estudiar in situ les lleis i costums del nostre país i d’obtenir informació de primera mà. Gràcies a aquests viatges van esdevenir grans amics. Dels papers de Romeu sabem que en un dels viatges un guia, el Nyerro, els va anar a buscar a Porté amb dues mules.

La Coutume d’Andorre és un llibre d’obligada lectura per saber com era l’Andorra d’abans de la constitució de 1993. Hi veiem reflectits l’organització judicial i les seves competències, el dret criminal, el procediment civil, les maneres de tractar els diferents assumptes judicials a més de parlar-nos de tots els costums ancestrals d’Andorra i que han conformat les nostres tradicions durant centúries.

El 1889 Romeu es desplaçarà a Andorra amb Brutails, que diu del seu company de viatge que té una “dignitat somrient” i una “energia tranquil·la” que des de fa 18 anys fan que estimen i respecten a França. Pensa que en llegir el manuscrit, Romeu haurà reconegut moltes idees i observacions intercanviades al llarg de les llargues passejades sota un sol “de foc” o davant de les ventades i la neu tallant. Unes pobres valls andorranes a les quals diu que tant ell com Romeu han donat el millor de les seves ànimes i de les seves vides.

El bon Jean-Auguste és un altre entusiasta i apassionat d’Andorra. Comparteix amb Romeu la formació en dret i la gran distinció com a Cavaller de la Legió d’Honor. És un home reconegut i respectat professionalment, amb una extensa i prolífica bibliografia desenvolupada sobretot als arxius de la Gironda, on va treballar durant més de dos decennis. Molt recomanada és també la lectura de l’Étude critique sur les origines de la question d’Andorre, publicat el 1891.

Queda clar que Romeu va ser una persona imprescindible per obrir les portes a Brutails i perquè tingués un coneixement tan ampli sobre les nostres institucions. Ens en queda el seu importantíssim llegat bibliogràfic per no oblidar les nostres arrels.