Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Col·leccionables




L’arribada dels col·leccionables és el signe que, definitivament, s’ha acabat l’estiu. És aquest, i no la tornada a l’escola o les tempestes. Entrar en un quiosc durant aquests dies és córrer el risc de morir colgat sota infinitat de cartons amb andròmines absurdes i llibres enganxats, amb un cridaner preu de llançament a la part superior dreta. Et jugues la vida per anar a comprar-li la revista Pronto a la senyora gran que viu a la teva escala i que no pot sortir de casa.

Com cada any hi ha fascicles per aprendre anglès. Fa tres anys regalaven un DVD, l’any passat un diccionari i aquest una estada al Regne Unit. També hi ha La fabulosa exploració del cos humà, els d’habilitats com aprendre a pintar, a fer punt de creu, tocar la guitarra elèctrica, o dibuixar manga, o els de perdre els nervis com Construeix el Titànic. Encara recordo quan vaig acabar, amb moltíssima paciència, el fascinant col·leccionable sobre la Segona Guerra Mundial i vaig descobrir que al llarg d’unes 800 pàgines no hi havia cap referència al desembarcament de Normandia o a la batalla de les Ardenes, però sí un capítol dedicat als espies nazis a Islàndia, sens dubte un tema cabdal per al desenvolupament del conflicte.

Almenys vaig acabar la col·lecció, perquè són molts els qui les comencen però finalitzar-les entra en l’univers de la ciència-ficció o de la dimensió desconeguda. Aquest any volia construir la maqueta d’un camió Pegaso. El marit de la senyora del Pronto, que no acostuma a sortir de casa, en va conduir un i em feia il·lusió regalar-li el camionet per Nadal, amb vitrina inclosa. Amb el primer fascicle i 0,50 euros em van donar el volant i els para-xocs. El segon ja em va costar 5,99 euros, i el tercer 10,99. I fins aquí he arribat. Perquè són 110 fascicles, amb la qual cosa no arribo a Nadal i el senyor potser no arribarà a veure la maqueta, a no ser que compleixi els mateixos anys que Matusalem.

A més, he fet números i acabaria pagant 1.193,41 euros per un camió de joguina que hauré de muntar com si fos un moble d’Ikea. Em surt més a compte llogar-ne un de veritat i endur-me a passejar el senyor i la senyora que es quedi a casa amb la seva publicació de xafarderies. Així que no faré cap col·leccionable, però cada setmana que vagi al quiosc seguiré l’evolució dels Vestits de Barbie del món perquè tinc molta curiositat per saber com seran els que porti la nina de Timor Oriental, Lesotho o Andorra.

Mentrestant pensaré en una fórmula per desfer-me de tot el que ha anat acumulant amb els primers fascicles dels col·leccionables. Són coses que he comprat inútilment per curar alguna pena i l’únic que he aconseguit és accentuar-la, gastant-me els diners, en comptes de teràpies, en didals típics del món, llibres de filosofia que no llegiré mai o capses de mistos des de l’edat mitjana fins als nostres dies. La primera idea que vaig tenir va ser posar-ho a Wallapop. Però està ple d’anuncis semblants. Només no he posat el meu, sinó que he estat a punt de comprar la col·lecció de El meravellós món de les nines de porcellana.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic