Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Coloms, colomins i colomers




La cria de coloms al nostre vell i bell país ja ve d’antuvi. Al cartulari de Tavèrnoles ja es documenta la donació a l’abadia benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles d’un alou a Andorra, més concretament a Engordany. Entre els béns s’esmenta un colomer. I d’això ja en fa més de 1.000 anys! Lluny de qualsevol rampell de columbofília (interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms), els nostres avantpassats tenien colomers per menjar-se els coloms i aprofitar els seus excrements (columbine en francès) com a fertilitzant.

Els colomers (palomares a Espanya i columbiers a França) fins al segle XVIII eren construccions reservades als senyors i van arribar a convertir-se en un signe exterior de riquesa (fins i tot el nombre de nius estava en relació directa amb la quantitat de terra posseïda). Una dada merament indicativa de la rellevància que els colomers van aconseguir a França, per citar solament un exemple proper, la tenim gràcies a les xifres que l’arxivista i historiador francès Henri Polge va investigar: al segle XVIII n’hi havia 42.000!

Al nostre Principat, de colomers en trobem escampats per tota la geografia nacional i tots ells segueixen els cànons de cinc tipologies ben concretes. A Canillo hi trobem el colomer de Mora, del 1658, on encara avui es poden comptar 187 forats destinats a niar-hi els coloms. A Encamp hi trobem el colomer de Cotxa (anterior al 1625 i inclòs a l’Inventari General del Patrimoni Cultural l’any 2010), i d’altres dels quals ja no en queda gairebé res del que antuvi foren o ja estan tristament desapareguts: el colomer de Rossell, el colomer de Dolcerna, el colomer de l’Avià, el colomer de la Rectoria, el colomer de cal Masover de Vila… A Escaldes-Engordany el colomer de cal Diumenge (potser el que es documenta al cartulari de Tavèrnoles, segons Canturri). A Andorra la Vella el colomer de la Casa de la Vall i, ja desapareguts, el colomer de casa Mateu i el colomer de cal Solana. A Sant Julià de Lòria, el colomer de cal Guineu (Aixovall) i les restes dels colomers de Nagol i de Juverri… A Ordino el colomer de Don Guillem de Plandolit, el colomer de Casa Rossell, el colomer de Casa Blanca (Segudet), el colomer de cal Pal (la Cortinada)…

Tan nostres van ser els colúmbids que fins i tot han deixat la seva empremta en l’art: a les pintures romàniques de Sant Martí de la Cortinada trobem un colom blanc reposant als peus de Sant Martí; i a les de Santa Coloma (avui projectades i, aviat, exposades), l’Esperit Sant pren la forma de colom i, al retaule, Santa Coloma té un colom a la seva mà esquerra…

Potser per això deia el poeta i diplomàtic Ricardo Jaimes Freyre allò de “peregrina paloma imaginaria / que enardeces los últimos amores; / alma de luz, de música y de flores / peregrina paloma imaginaria”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic