Colors

Aquest any hem tingut tardor, i l’hem gaudit, almenys jo. Tot i així, he de reconèixer que tinc poca memòria meteorològica, ho confesso. No recordo mai quin temps va fer l’any anterior. Quan toca defensar una d’aquelles converses d’ascensor, com ara: "Aquest any no arriba el fred, eh?; Sí noi... A veure si neva més que l’any passat..." Amb totes aquelles frases fetes que diem milers de vegades –en un mateix dia– sempre perdo. Em guanya tingui qui tingui al davant; no recordo mai quin temps va fer l’any anterior. Per això, no m’atreveixo gaire a assegurar quant de temps feia que no teníem una tardor com aquesta, però he de dir que l’he gaudida molt. Crec que feia temps que no teníem una tardor tan suau en temperatures, que ha permès als arbres mudar les fulles amb calma, i passar per tota la gamma cromàtica que provoca el canvi d’estació. No ha estat una espantada, com altres anys, en què de cop baixaven les temperatures 20 graus centígrads, amb la consegüent acumulació de caixes a casa, les de la roba d’hivern que, sense temps de poder fer el canvi d’armari, s’amunteguen en algun racó de la casa fins que arriba el cap de setmana, i pots fer el canvi d’armari (emoticona amb la gota de suor).

El que més m’agrada de la tardor, a part de la mutació del color de les fulles dels arbres caducifolis, són els colors del cel. No soc molt bo descrivint tonalitats, però em refereixo a aquells liles, roses, taronges, verds, grocs que el cel ens ofereix. Cada dia, un color diferent que, amb la complicitat d’un anticicló, retalla les muntanyes com si es tractés d’un ciclorama amb una il·luminació de fantasia.

Recordo que als divuit anys em van regalar una càmera fotogràfica réflex i la meva obsessió, aquella tardor del 92, va ser pujar al roc del solà a Andorra la Vella a cremar rodet, fotografiant en direcció sud. Intentava, sense èxit, captar aquells colors, aquella contrallum que deixava el contorn la muntanya retallat amb una nitidesa que et permetia veure, fins i tot, les branques dels arbres dels cims de les muntanyes. Des d’aleshores que guardo una paraula amb mi; opora. És una estació de l’any que no existeix en el nostre calendari, surt d’un diccionari espanyol-grec que utilitzava per fer les traduccions a COU. En consultar la paraula tardor va aparèixer com a període que es troba entre el final de l’estiu i l’inici de la tardor, és com una subestació que comprèn aquests dies de setembre i octubre en què tot comença a canviar, les temperatures comencen a davallar lentament. És aquesta subestació que, a Andorra, pràcticament no existeix perquè, com deia abans, passem d’ofegar-nos de calor a morir-nos de fred en zero coma. Però tot s’acaba i, d’aquí a un parell de dies, ve el fred siberià... Espero que hagueu fet el canvi d’armari.