Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Víctor Duaso

Víctor Duaso

Periodista

 

 

Columnes difícils d'escriure




Vaig arribar al país el 2007. El bàsquet, que no es deia MoraBanc com en l’actualitat, sinó River, militava a la Lliga EBA. L’entrenador d’aquell equip era Joan Carles Pié. El 2008 es va fer un equip amb només dos fitxatges de fora: el base Manel Nuñez (AB Esplugues) i Oriol Olucha (CB Igualada); i els que quedaven de l’anterior etapa, Jordi Badia, Xavi Galera, Jordi Olcina, Dani Marín, Valentí Sala, Felipe de Oliveira, Txetxu Bermudo i Rafa Casals. Aquesta plantilla va assolir l’ascens a LEB plata. Joan Carles Pié era un tècnic metòdic però que no es complicava gens la vida, feia un bàsquet fàcil. Entrenador, com diuen alguns, a l’antiga. El tracte amb la premsa era cordial i mai va tenir cap paraula estrident ni va faltar el respecte. Això sí, era molt emocional. Només començar la temporada a plata va deixar el River. No podia compaginar la seva feina a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i també amb cosetes de màrqueting amb el bàsquet semiprofessional. Com sempre, van prendre la decisió i va plegar. També ho va fer al júnior del Barça una setmana abans que l’equip es proclamés campió d’Espanya. Una vegada se li va diagnosticar la maleïda malaltia també va plegar del Cadí. Aquest ha estat l’únic partit que no ha pogut guanyar, tot i haver-hi lluitat durant uns anyets. Va ser un tècnic que va deixar empremta als jugadors i també al cos tècnic que va tenir al costat: Marc Pullés, Bernat Canut, Jordi Clua... Una persona normal, un bàsquet normal i un tipus molt fet a ell mateix. El bàsquet –i no només el bàsquet– el trobaran a faltar. I que ningú no ho oblidi, ell va crear el camí per tornar a l’elit. Una columna molt difícil d’escriure...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte