Com a Andorra

Bon dia tinguem! Acabo de passar cinc dies en un país el nom del qual comença per A, ple de muntanyes i rius, que és un principat i té una Verge com a patrona i la seva festa nacional és el 8 de setembre (com a Andorra). És Astúries.

M’he trobat en un país on la gent desborda amabilitat (com a Andorra). Només arribar a l’hotel, la mateixa recepcionista es va preocupar per informar-nos dels llocs i pobles que havíem de visitar durant la nostra estada (com a Andorra). A la majoria de pobles i a les capitals hi ha grans zones per als vianants (peatonals) que normalment coincideixen amb els centres històrics (com a Andorra). I en aquestes zones també hi trobes les grans marques de roba, sabates, cafeteries i perfumeries (com a Andorra), de què aquí no farem propaganda. De restaurants i tasques n’hi ha de millors, de bons i de normals (com a Andorra), però allí en moments de màxima afluència el personal també fa el que pot (com a Andorra) però en cap moment et sents maltractat. Ens vam adonar que molts dels negocis són portats per gent del país, que hi estan al capdavant i que es preocupen per donar una bona imatge al turista (com a Andorra). M’he trobat en un país que ha conservat la major part dels seus edificis emblemàtics i construccions antigues (com a Andorra) i que ha sabut modernitzar-los per encabir-hi tota mena de negocis sense haver d’enderrocar la seva estructura (com a Andorra), i són visitats per milers de turistes.

M’he trobat en un país on els parcs i les zones naturals protegides no són cap problema administratiu per atraure milers i milers de visitants (com a Andorra).

M’he trobat en un país on la gent no camina mirant el mòbil pel carrer i a molts llocs no hi ha wi-fi (com a Andorra). Però la gent té mòbil perquè, de tant en tant, sents que en sona un i algú contesta. La gent surt a passejar amb la família i s’asseu a les terrasses i els mòbils no són sobre la taula, parlen i riuen i s’ho passen bé una estona. I les terrasses no tanquen a les dotze de la nit si encara hi ha gent i els veïns no es queixen perquè segurament ells també surten fins més tard (com a Andorra). La gent no crida ni brama pels carrers, ni als bars ni als restaurants, s’entenen parlant normal (com a Andorra). Potser és perquè allí beuen molta sidra i no els afecta tant l’enteniment.

Però també podria ser que el que els dóna aquesta tranquil·litat, amabilitat i bonhomia fos el mar. I aquí rau una diferència gran però no insalvable. Podríem fer com la gent de Cervera. Acabada la Guerra de Successió espanyola, Felip V, el guanyador, va concedir el títol de ciutat a la població i en una de les seves visites va dir als cerverins que per pagar-los la seva fidelitat li demanessin el que volguessin que ell els ho concediria. Després de molt pensar li van demanar a Sa Majestat un port de mar. El rei, davant de tan fastuosa petició, els va dir que els construiria una universitat, que estudiessin i si, després d’haver estudiat, encara l’hi demanaven, els faria el port.

Nosaltres podem organitzar una gran reunió de capgrossos europeus, així no caldrà anar enlloc a explicar-los les nostres penes, encapçalada pels nostres dos grans coprínceps europeus. Per seguretat... cap problema. De llocs en sobren: centres de congressos, Cloud, etc., etc., i com que ja tenim universitat no ens podran negar el port de mar. Potser així, amb els aires marítims, ens prendrem les coses d’una altra manera (com a Astúries).

Bon dia a tothom!