La història de França i d’Andorra va donar un gir important amb la proclamació del comte de Foix i consenyor de les Valls d’Andorra (Enric II) i rei de Navarra (Enric III) com a rei de França (Enric IV). L’any 1593 fou proclamat rei de França després de convertir-se al catolicisme, ja que “París bé valia una missa”. Aquest és l’origen de la dinastia dels Borbons a França. Aquest canvi va provocar que l’any 1607 els dominis dels comtes de Foix passessin a la corona francesa, i amb ells el de les valls d’Andorra.
L’any 1598, Enric IV va proclamar l’Edicte de Nantes pel qual s’establia la llibertat religiosa a França i posava fi a vuit guerres de religió entre catòlics i protestants (calvinistes-hugonots). Aquesta decisió no va ser ben rebuda per alguns radicals catòlics que van dur a terme diferents atemptats, contra el rei, fins que un aconseguí matar-lo. Es creà una llarga llista de conspiradors que van pretendre acabar amb la vida del monarca: Michau, Rougemony, Barriére, Davennes i Chatel. El 13 de maig del 1610 un altre catòlic exaltat, Jean François Ravaillac, no fallaria en el seu intent, seguint una ordre divina, segons va declarar després de la seva detenció. Va clavar dues ganivetades al rei quan es trobava dins del carruatge aturat al carrer la Ferronnerie de París.
El regicida fou torturat i mort amb molt sofriment. Amb tenalles ardents fou tenallat a les mamelles, cuixes, cames i espatlles. Se li tirà oli bullint amb reïna, sofre, pega i plom sobre els llocs cremats. Se li cremà la mà dreta amb el ganivet, untat amb sofre i pega, amb el que va cometre el crim. El seu cos fos esquarterat per quatre cavalls i les seves restes arrossegades per tot París. Després el seu cos fou cremat i les seves cendres llançades al vent. El seus béns foren confiscats i la casa derruïda i sembrada de sal. Els seus pares foren desterrats de França i se’ls tragué el cognom Ravaillac, que es prohibí al país gal.
El cos d’Enric IV fou sepultat a l’església de Saint-Denis i el seu cor portat a l’església del col·legi de la Heche dels Jesuïtes que ell havia fundat. Antoni Fiter i Rossell exposa en el 'Manual Digest', amb tot luxe de detalls, aquest i altres episodis de la vida d’aquest consenyor de les Valls d’Andorra.
Durant la revolució francesa la tomba d’Enric IV va ser profanada, el seu cos llançat a una fosa comuna i li tallaren els braços i el cap. L’any 1816 es restituïren els panteons reials a la basílica de Saint-Denís i és quan es va trobar a faltar el crani del rei Enric IV. Durant 126 anys el crani va formar part de la col·lecció d’antiguitats de la família d’un comte alemany. L’any 1919, Joseph-Emile Bourdais el va adquirir per tres francs en una subhasta. La peça hauria estat aportada per un pintor de Montmartre. Bourdais assegurava a tothom que la relíquia era realment el cap momificat d'Enric IV, però ningú s’ho va creure, ni tan sols el Museu del Louvre, que la va rebutjar. Bourdais va morir, i la seva germana va custodiar la relíquia fins que la va vendre l’any 1955 per 5.000 francs al col·leccionista Jacques Bellanger, el qual la va mantenir oculta en un armari de casa seva durant 53 anys. L’any 2008 uns periodistes van aconseguir localitzar al ja jubilat Bellanger, el qual va acabar confessant que tenia la relíquia i va accedir a cedir-la perquè es fes una investigació científica. El crani va ser sotmès a més de set proves per part dels investigadors forenses i es va poder identificar gràcies a una prova d’ADN duta a terme amb una mostra d’ADN del rei Lluís XVI, al qual havien tallat el cap amb la Guillotina l’any 1789 durant la Revolució Francesa. Atès que el crani d’Enric IV estava molt ben embalsamat, es van identificar, entre altres, detalls d'un forat d'arracada, la forma dels nas, dels pòmuls i ferides d’arma blanca, pròpies d’aquest comte de Foix, rei de Navarra i rei de França.
L’any 2010 el crani va ser lliurat a Luis Alfonso de Borbón y Martínez-Bordiu, descendent dels reis de França, perquè es dugués a terme una cerimònia de restitució a la basílica de Saint-Denis l’any 2011. Desconec si aquest acte va tenir lloc, però altres fonts afirmen que actualment es troba dins de la caixa forta d’un banc de París, a l’espera de retornar-lo a la seva tomba de Saint-Denís. Podrà descansar en pau el “Bon Rei”, com fou conegut pels seus coetanis?