Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Com ens divertim els andorrans




Que la diversió ha estat, és i serà la missió en la vida de molts pobladors de la Terra no és cap descobriment. I que és inversament proporcional a la capacitat intel·lectual d’aquells que sembla que no han nascut per fer res més, tampoc. Però els andorrans, si bé hem sabut divertir-nos al llarg de la història, no ho hem fet seguint el consell d’Oscar Wilde quan deia que l’únic deure és el deure de “divertir-se terriblement”. Potser ho hem fet –en pretèrit– d’una manera sana i com recomanava un altre escriptor, Ortega y Gasset, més proper a nosaltres en geografia i en seny, quan afirmava allò de “digues-me com et diverteixes i et diré qui ets”.
D’una manera o altra, sempre hi ha qui ha volgut (o cregut) saber més de nosaltres que nosaltres mateixos, i un d’aquests savis era un fill del primer poble espanyol a tocar de la nostra frontera: la Seu d’Urgell. Es deia Lluís Dalmau i de Baquer, notari, militar i historiador, nebot del bisbe d’Urgell, copríncep d’Andorra i carlí Simó de Guardiola i Hortoneda, a qui va acompanyar durant quinze anys a l’exili a França després del 1835.
Corria l’any 1849 quan Dalmau publicà la seva Historia de la República de Andorra, un resum històric del nostre país, amb extractes del Manual Digest, i on entre línies es podia llegir perfectament el posicionament del bisbe Simó de Guardiola davant de la possible supressió de la cosobirania andorrana. Però això ja són figues d’un altre paner. El que m’agradaria destacar d’aquest llibre és el capítol 13è, titulat Diversiones de los andorranos, que comença així: “El andorrano es y será feliz mientras no conozca las muchas necesidades que las naciones cultas se han creado.”
Segueix dient que l’andorrà és “religioso, frugal, respetuoso, robusto, bien formado y sobre todo nada ambicioso”. Com hem canviat! Sense cap mena de dubte situa la caça al davant de totes les aficions andorranes (“una de sus más dominantes pasiones”, en diu). Després parla d’una altra diversió, les peregrinacions, “que los andorranos hacen con bastante frecuencia a los muchos santuarios y pequeñas capillas que se hallan en los puntos más pintorescos del Valle”. Igual que ara, que molts pseudopatriotes anteposen les vacances abans que la visita a la Patrona de les Valls...
Després de les celebracions parla dels dinars de germanor i dels balls posteriors, on el jovent intenta intrododuir aquelles músiques de moda fora del país “a pesar de la vigilancia de los Cónsules que repelen con todas sus fuerzas tamaña novedad”. I com no podia ser d’una altra manera, acaba parlant de la Pasqua i explicant en una versió molt seva aquella dita tan nostra però traduïda així: “Llegó la Pascua; míos son los huevos”. I és que no tot es pot traduir. Però com deia l’escriptor i actor rus Ievgueni Ievtuixenko,” la traducció és com una dona. “Si és bella, no és fidel. Si és fidel, certament no és bella”.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte