Sant Joan Baptista, segons els Evangelis, era cosí de Jesús, fill de Santa Elisabet, cosina de la Verge Maria. Va ser el deixeble preferit de Jesús. És ell qui va batejar Jesús al riu Jordà i després va fer molts altres batejos.

Joan Baptista va ser decapitat per ordre del rei Herodes, que li havia demanat la seva filla, la princesa Salomé, què volia, el que li agradava més, i va ser el cap de Joan Baptista.

No s’ha de confondre amb Sant Joan Evangelista (27 de desembre) que va escriure l’Evangeli i l’Apocalipsi.

A Canillo hi ha l’església romànica de Sant Joan de Caselles, romànica del segle XII, una de les més velles i visitades d’Andorra.

Quan venien molts turistes de França a l’estiu per les vacances sempre hi feien parada i les noies de Canillo collien un ramet de flors pèl moixí, i el venien a les turistes. M’ho va explicar la senyora Júlia Rossell, que en pau descansi, mare dels senyors Xavier i Jordi Jordana.

El retaule com el de Prats eren els més vells pintats pel mestre de Canillo. Quan hi van fer unes obres dirigides pel senyor Cèsar Martinell, cap als anys 60, van trobar enterrades darrere l’altar uns trossos d’un crist. Amb aquestes troballes el senyor Pere Font, el meu oncle, les va buscar peça per peça. El Crist Majestat situat al costat dret de l’altar. Hi falten moltes peces. Està construït amb estuc, Pere Font hi va posar dos anys per reconstruir-ho. Ara, a Sant Joan, s’hi fan batejos, comunions, casaments, etc. I del meu record no hi havia mai cap missa.

La revetlla de Sant Joan, a Canillo, va començar quan el senyor Albert Torres, que va ser el primer president de la Unió Proturisme. Es feia una foguera al costat de Sant Joan, tiraven petards i feien “focs artificials i també donaven coca, i hi havia ball fins tard a la nit”. Ara continua aquesta tradició, però es fa en un altre lloc. A molts pobles ara fan falles. A Canillo mai se n’havien fet, segons l’explicació de la gent gran del poble. No es feien ni falles, ni revetlla, ni menjaven coca.

Tot això ha pujat de la Catalunya sud. El senyor Albert Roig, gran fallaire, en sap molt.

A la Catalunya del nord, fa molt temps que es fa la vetlla de Sant Joan perquè és el patró de la catedral de Perpinyà.

El dia de Sant Joan es fa festa a Andorra la Vella perquè l’honorable senyor cònsol Joan Samarra la va proclamar Festa del Poble.

També recordo que la meva mare anava a collir herbes medicinals el matí de Sant Joan, abans que sortís el sol. De la posobra, se’n diu la nit màgica perquè deien que sortien les bruixes a ballar. Algunes coses que he explicat no sé si són ben bé veritat perquè han passat de boca a orella.

Tot i que amb retard, felicitats a tots els Joans, Jans, Joanets, Janes, Joanes i Juanites!