Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Prat

Meritxell Prat

Periodista

 

 

Com es perd la il·lusió de viure?




El D. tenia 37 anys. Feia pocs dies havia parlat amb la colla d’amics: ningú no havia notat res d’estrany. De fet, havien fet plans. Com cada any en aquesta època tocava organitzar una calçotada. Tot normal. Fins que una trucada o un missatge ho trastoca tot. Des de la pandèmia ens hem fet farts de parlar i llegir sobre salut mental. Els mitjans en parlem segurament més del que en parlàvem, i malgrat que el suïcidi és un d’aquells temes tabú, sempre hi ha la notícia de si se’n registren més o menys. Tocar el tema sempre m’havia fet pensar. Però quan ets tu qui s’ha de fer la idea que no tornaràs a veure aquell conegut, tot plegat agafa una nova dimensió. Aquesta vegada vaig ser jo la que va rebre el missatge d’avís. No era només la mort, era la manera com havia arribat. No hi havia cap motiu concret més enllà que se sentia buit. Com es pot sentir buit algú amb família, amics, aficions...? Com pot ser que amb 37 anys perdis la il·lusió de viure? Són tants els interrogants que s’obren! Per què ningú havia vist ni notat res? Se l’hauria pogut ajudar més? Podria seguir fent preguntes que en el fons no ens porten a res. Perquè aquí no hi ha possibilitat de tornar enrere. El xoc és gros i toca assimilar que allò que fins feia uns dies eren estadístiques, històries llunyanes, ara és la realitat que et toca de ple. Quina ràbia veure que els recursos que es destinen a la salut mental, a Andorra i fora d’aquí, no són encara suficients. No podem deslligar-la de la resta d’àmbits de la nostra vida i hi hem de treballar tant per prevenir com per saber com afrontar-ho quan ens toca viure-ho en primera persona. Mentrestant, bon viatge, D.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte