Com finançar un projecte amb capital risc

El paradigma econòmic i social ha canviat, les grans empreses que abans generaven llocs de treball estables ara retallen els salaris i les administracions els faciliten els acomiadaments. D’altra banda, la funció pública ja no és el destí professional prioritari per al ciutadà.

La creació d’empreses pròpies i l’autoocupació sorgeixen, així, no només com una alternativa acceptable, sinó que sovint semblen l’únic recurs perquè l’economia d’un país sigui capaç de créixer a curt i mitjà termini.

Amb tot, en les últimes èpoques de bonança econòmica, les administracions públiques han destinat pocs recursos a fomentar i cultivar l’esperit emprenedor, i les universitats tampoc no han tingut l’emprenedoria com un dels pilars de la formació dels seus estudiants.

Per tant, és necessari formar els nous empresaris, els emprenedors, en aquells aspectes en què necessitin més instruments i, entre aquests aspectes, destaquen per sobre de tots els que els poden facilitar l’accés a finançament, perquè la majoria de nous projectes empresarials no disposen de recursos suficients per desenvolupar-se i és, per tant, necessari recórrer al finançament extern per poder-los materialitzar.

Aquests projectes acostumen a estar fonamentats en la intuïció de l’emprenedor. La intuïció és un coneixement que no està basat en la raó ni en la deducció. Per tant, si l’emprenedor requereix finançament de tercers com a inversors privats o capital risc necessitarà complementar la seva intuïció amb elements que hi afegeixin objectivitat, racionalitat i deductivitat per minimitzar les incerteses que genera la sola intuïció. En resum: perquè invertir en aquell projecte sigui menys arriscat.

Paradoxalment, la majoria dels inversors privats i family offices, que abans invertien els seus excessos de liquiditat en els mercats organitzats i en el sector immobiliari, avui els consideren en molt segon terme pel menor rendiment que ofereixen aquests sectors. En paral·lel, ara busquen sovint en projectes d’innovació la rendibilitat que abans aconseguien per altres vies.

Ara bé, per aconseguir que els excessos de liquiditat arribin a nous projectes, aquests nous projectes han d’oferir una anàlisi objectiva per reduir en la mesura del possible les incerteses que genera una operació de capital risc al possible inversor. I si bé és també cert que hi ha una trampa en la denominació de capital risc –a dreta llei, hauria de dir-se capital seguretat– també ho és que aquests inversors inverteixen els seus diners sense cap altra garantia que la que ofereix el pla de negoci i la viabilitat objectiva d’aquest pla. Per aquesta mateixa raó, sempre caldrà oferir un escenari de seguretat i d’objectivitat a les anàlisis de totes les dades per generar la confiança indispensable per aconseguir l’indispensable finançament.

La societat actual està extremadament necessitada d’emprenedors, i els inversors necessiten projectes en què invertir. Això sí, aquests projectes han d’aportar objectivitat, certesa i confiança en les seves anàlisis. Anàlisis que han de demostrar les possibilitats de plusvàlues i rendibilitats en les seves projeccions financeres.